JORDI PLÀ COMAS - Barcelona
Atrapat en un sistema de joc i una realitat. Així està Rudy Fernández en la seva segona temporada als Blazers, un any que sense Sergio Rodríguez i només amb visites esporàdiques de familiars i amics a l'exescorta de la Penya se li fa de nit tot just començar el dia.
Últimament, les queixes públiques del jugador són constants, i Rudy ja ha dit que vol tornar al bàsquet europeu la temporada vinent. No li agrada el rol que té assignat per Nate McMillan, però el cert és que el tècnic de Portland està signant una temporada magnífica: l'equip és el segon millor visitant a l'oest (24-17) i jugarà el play-off a pesar dels 192 partits que s'han perdut per lesió sis dels homes de la rotació principal. I els Blazers són on són perquè juguen un bàsquet adequat a les característiques dels seus homes, allò que el sentit comú demana d'un tècnic.
Andre Miller, el base titular i que va signar l'estiu passat per tres anys i 22 milions, intenta menys d'un triple per partit (0,97) en 30,7 minuts de joc. I té un 20% d'encert. Brandon Roy, el millor jugador i l'home franquícia –80 milions en els propers cinc anys–, n'intenta 3,4 (33%) en 37,2 minuts. Tots dos formen el perímetre titular i tots dos són excel·lents penetradors. Per potenciar això, al seu costat, McMillan necessita un exterior que obri el camp amb el tir de tres i que defensi el jugador més perillós del perímetre rival. El francès Nicolas Batum compleix aquest paper, intentant 3,5 triples en 24,2 minuts amb un 42% d'encert. La posició de Rudy al camp és la de Roy, i com que en molts minuts coincideixen, la funció del català és jugar a la línia de tres, tallar pel fons o fer portes enrere per donar espai a Roy i al seu joc: Rudy intenta 4,2 triples en 23 minuts. L'altre aler en la rotació és Martell Webster, més fort que Rudy, i que justament per això i segons com sigui el rival, té molt pes en el sistema de McMillan. Tot plegat, reforçat pel fet que amb Marcus Camby de pivot només LaMarcus Aldrige té talent per jugar d'esquena, si bé el seu tir de mitja distància és cabdal en l'equip, fet que provoca molts atacs dels Blazers acabats sense cap interior jugant prop del cèrcol, perquè Camby simplement es dedica a bloquejar Roy i Miller per a les penetracions.
«No estic content amb el meu rol, això no és nou. La temporada passada era un jugador important i aquesta no ho sóc», deia l'escorta en la seva última queixa
