«Massa jugadors han estat per sota del nivell»

—Avui es podria aprovar en el ple de Badalona la concessió al Joventut del Palau Olímpic fins al 2052. Si no s'aprovés, es podria fer una junta extraordinària del consell?

—«És una cosa que s'hauria d'haver fet ja el 2006 quan es va acabar la concessió. Estem en la bona línia. Si no s'aprovés, ja en parlaríem.»

—Tres jornades i el «play-off» és quasi impossible. Què s'ha de fer?

—«Hauríem d'estar junts. No podem pensar que hem tingut un mal any i que ja s'ha acabat, que està a prop l'estiu i llançar la tovallola. Hem de ser exigents, hem de demanar resultats i sobretot esforç fins al final.»

—No ser en el «play-off» és no ser a Europa. És un fracàs?

—«Segons en quina competició no és un premi si no la guanyes, perquè estàs tot un any viatjant sense entrenar-te, no tens ingressos, hi ha moltes despeses i desgast físic i mental. Hem de lluitar per entrar a Europa, però si no hi entrem no és una desfeta. Cadascú té el que es mereix.»

—En què ha fallat l'equip?

—«Hi ha hagut un equip molt jove, amb poca experiència. Hem estat molt inexperts massa vegades, però això és un peatge que hem de pagar i l'assumim. Hem de fer coses diferents per no ser un equip vulgar. Aquest any hi ha hagut molts jugadors que han estat per sota del seu nivell i quan això et toca per lesió, perquè no s'han adaptat o perquè no han entès la filosofia del club, l'equip se'n ressent, tenint en compte que no és extraordinàriament ple de talent, però que en pot tenir en el futur.»

—Ha faltat actitud i compromís?

—«Sempre defensaré els jugadors com si fossin els millors. Vull que defensin el club a mort. Després, podem guanyar o perdre. No en vull parlar fins al final del curs, dels jugadors, tot i que la gent ja ensuma el que hi ha. Es pot confondre falta d'actitud amb desconfiança perquè quan les coses no surten bé, quan estàs pressionat, el cervell va per una banda i les cames per una altra. Potser ha faltat un líder important per estirar del carro en moments difícils.»

—Quina relació té el consell amb els entrenadors?

—«La nostra filosofia és deixar fer els tècnics. Ho fem amb Pepu igual que amb Sito i Aíto. Respectem la seva manera de fer, si volen entrenar més o menys.»

—És el seu pitjor moment?

—«No. En el món de l'esport el que has fet, per bé i per mal, ja ha passat. Només val mirar endavant. No val pensar en la copa, la ULEB o la FIBA que vam guanyar, però si mirem una mica més enrere havíem quedat catorzens o quinzens amb 2.000 socis al club, amb una situació esportiva desastrosa i hem anat remuntant. No hem de mirar enrere, sinó superar la situació i acabar la temporada que s'ha complicat.»

—Tot i la gran decepció, l'afició ha tingut una actitud excel·lent.

—«A l'equip ningú es pot queixar de l'ambient exterior perquè el tracte de l'afició ha estat exquisit quan podria haver estat crític i amb raó. En el món de l'esport, la pressió se la posa un mateix, i en un equip inexpert amb jugadors que debutaven en l'ACB o en el primer equip s'han vist superats. Des del consell hem estat exigents, però no hem pressionat.»

—Norel ha refusat la renovació com ja va passar amb Ribas. Què passa amb els joves?

—«Podem fer poca cosa si no és que ens tornem irresponsables i lluitem amb clubs econòmicament més forts. Això no ho farem. Acceptem les crítiques, però recordo que en un acord hi ha d'haver dues parts que vulguin entendre's. No només una. Hi ha un cert paral·lelisme, de moment, amb el Pau Ribas a qui vam intentar renovar fent esforços, però va marxar. A Norel el vam intentar renovar fa un any i mig, fa un any i fa dues setmanes. Però el que hem rebut és un ‘ja veurem' i no podem fer res més que esperar.»

—La crisi afecta també l'esport i el bàsquet. Com afecta la Penya?

—«Partim d'una lluita deslleial amb clubs de futbol, caixes i és difícil. Això només passa a Catalunya. Si fem un repàs de l'ACB veiem que el Granollers ja no hi és, el Girona tampoc, el Lleida tampoc, el Manresa ho passa malament i fa una ampliació de capital, i la Penya ho està passant francament malament. Tenim actius per transformar, però s'han endarrerit i ens ha portat a una situació molt difícil».

—I què és pot fer?

—«Hem de fer una reflexió perquè el món de l'esport és insostenible. Gairebé ningú s'autogestiona amb recursos propis.»