BÀSQUET / LLIGA FEMENINA
Bàsquet a l'exili
El Ros de València i el Perfumerías de Salamanca, els poders fàctics del bàsquet estatal, estaran la temporada vinent a les mans d'entrenadors catalans i de les millors jugadores del país
Ha estat una tendència els últims anys, una insinuació que si bé podia passar desapercebuda en la temporada que tot just s'ha acabat serà del tot indissimulable en la pròxima: el bàsquet català governa l'elit, però ho ha de fer des de l'exili.
El Ros Casares i el Perfumerías Avenida, els dos poders fàctics del bàsquet estatal, els que d'uns anys cap aquí tallen el bacallà, estaran a les mans de dos tècnics catalans i de les millors jugadores del país –com Anna Cruz, del Rivas, tercer en discòrdia i també en l'Eurolliga–. En el club valencià, a més, i com en els tres exercicis sencers passats, Carme Lluveras dirigirà el projecte des dels despatxos, intentant que el domini a l'Estat espanyol –quatre triplets consecutius– arribi també fins a la conquesta de l'Eurolliga, competició en què el Ros n'és l'actual subcampió i el Perfumerías, el finalista del 2009.
Punt de partida.
Salut i anèmia.
Tot això al costat de fortes inversions privades a fons perdut que hi ha en els dos clubs, en què creuen en el bàsquet femení per sobre de moltes coses. Continua Mondelo: «A Catalunya hi ha grans tècnics i grans jugadores de base, i una cosa porta a l'altra. Hi ha molta competitivitat, lluita sana que dóna com a resultat grans professionals. No sé les xifres exactes, però a Lliga Femenina hi ha un 30% de jugadores catalanes, un 30% de la resta de l'Estat i un 40% d'estrangeres. I l'any passat, de catorze, sis tècnics eren catalans.» Salut basquetbolística de ferro de bracet amb l'anèmia econòmica. «Jo estic molt contenta a València –explica Lluveras–, però això no treu que és molt trist que haguem d'emigrar per treballar. No tinc dades, però les llicències del bàsquet femení a Catalunya són prou importants [al voltant de 26.000] perquè el país es mereixi un equip per aspirar als títols estatals i europeus.»
A València i a Salamanca viuen del triomf, mentre que aquí els problemes econòmics són indestriables de l'Olesa, el Cadí la Seu treballa amb pressupostos de mínims i només a l'Uni Girona li surten els comptes.
ELS NOMS
Cindy Lima i Núria Martínez, catorze ciutats i vuit països
Fent una ullada a totes les ciutats, lligues i països en els quals ha jugat, no és agosarat dir que tant Cindy Lima com Núria Martínez tenen prou material per fer un anecdotari. La pivot barcelonina, per exemple, ha jugat a Barcelona, Verona (Itàlia), La Laguna, Madeira (Portugal), Vigo, Saragossa, Lleó, Riga (Estònia) i Limassol (Xipre) abans de fer-ho a València amb el Ros Casares. Quant a la mataronina Núria Martínez, el seu trajecte esportiu i vital ha anat passant per Barcelona, Salamanca, Moscou (Rússia), Schio i San Giovanni (Itàlia) i, a banda de València, Minnesota, als Estats Units, on actualment està disputant la seva primera temporada en la WNBA amb les Lynx, equip amb el qual havia fet la pretemporada el 2006.