Les apostes: esport de risc

La copa té l'espontaneïtat d'un nadó, la imprevisibilitat d'un adolescent i la longevitat d'un ancià. Reuneix tots els ingredients, per tant, per il·lusionar els vuit equips que hi prenen part des que es va instaurar aquest model de supervivència que convida a la diversificació de les apostes. La gran especificitat d'aquesta edició és que el Barça, després de molts anys, no arriba a Lloret com a líder de l'OK Lliga perquè té al davant el Liceo, el primer, i al Vic, que demà iniciarà la defensa del títol i que s'ha afermat com un equip gran capaç d'aguantar qualsevol ritme, tant en el curt com en el llarg recorregut. Però en la copa, el bagatge anterior és només una referència que es pot invalidar, tant en el sentit positiu com en el negatiu. El Noia no va arribar gaire galdós a la copa del 2008 i la va guanyar. El Reus se la va endur el 2006 precisament a Lloret després de rebre una bona esbatussada a Tordera en la lliga. El cas més singular és el Blanes, que va sorprendre tothom el 2001 pocs dies després d'haver canviat d'entrenador. No cal dir res més, queda clar que la vida a un sol partit és dura, tot i que també hi ha exemples que confirmen els pronòstics com el triomf del Barça de Paüls el 2007 i el comiat de Figueroa en les files blaugrana a Reus el 2005. Que el Barça hagi guanyat només cinc dels darrers deu títols quan, per exemple, encadena tretze títols de lliga, explica una mica més el perquè d'aquesta diferència que accentua la motivació dels contendents.