CICLISME
BTT
Del Pacífic al Carib
L'escalenc Marc Trayter (Northwave-H. Clipper) disputarà la Ruta de los Conquistadores, a Costa Rica, amb capacitat per lluitar pel podi final
La Cape Epic, a Sud-àfrica; la Cocodril Trophy, a Austràlia; la Ruta de Los Conquistadores i, més recentment, la Titan Desert, són les crides anuals per a aventurers, sense por d'allò desconegut que necessiten posar el seu cos al màxim i disfrutar de les emocions fortes. En els últims anys, però, aquest tipus de competicions s'han transformat en plataformes competitives per a especialistes mundials de la llarga distància sobre rodes gruixudes, una disciplina que augmenta cada any els seus adeptes. En aquest 2009, la Ruta de los Conquistadores tindrà ciclistes gironins a la sortida, un fet que es repeteix cada any. Aquest cop, el potencial competitiu d'un dels gironins, Marc Trayter, fa que es destaqui per sobre dels altres empordanesos que hi viatjaran: Eduard Hernández Teixidor i Miquel Àngel Navarro Moral de Sant Feliu de Guíxols, competidors amb voluntat més lúdica i amb menys pretensions competitives que Trayter, membre de ple dret de l'elit estatal de la llarga distància en BTT. Ell és capaç de pensar en posicions de privilegi, gràcies al suport de Northwave i Hotel Clipper, que al llarg de l'any li han permès mantenir-se entre els millors en els circuits de BTT estatal, sense haver de tenir-hi una dedicació exclusiva.
Els bons resultats en la Roc d'Azur, concentració mundial que clou habitualment la temporada, el fan somiar. «Tinc referències en el pilot europeu i sé com vaig respondre. Em conec les capacitats. El que no sé és com respondré al recorregut. La primera etapa marcarà tota la cursa per a mi. Després de les primeres sis hores veuré realment del que sóc capaç.» Aquest 2009 ha estat la del plantejament més amateur per a Trayter, amb uns resultats prou destacables. L'escalenc és conscient del bon nivell que ha mostrat: «Com més temps passa més m'adono de la bona temporada. La ruta serà un premi.» Venint de Trayter, això no vol dir que hi vagi a passejar. El premi per a ell és que algú hi confiï i li faciliti la participació.
Dos noms, dos suports.
Salvador Ribot, un cul inquiet de Santa Cristina d'Aro, que li agrada viure al límit, l'ha engrescat per obrir la seva via a la participació en aquest tipus de proves. «Les llargues, que són les que m'agraden a mi. Sóc un dièsel. Ara comencen a estar de moda. Fa uns anys n'hi havia, però eren poc competitives. Això d'ara ja és una altra cosa», deia Trayter, satisfet de poder anar a Costa Rica a batallar. Ja hi ha qui creu en ell per l'any vinent. Desenganyat o no, ja no espera la gran trucada. En fa prou amb córrer i disfrutar com ho van fer Pere Sánchez, Salvador Ribot, Clemente Hernández, Andreu Sánchez, Jaume Caixàs. Xavi Rodríguez, Pau Bragulat o Miguel Labarta, alguns dels gironins que han tastat la duresa de la ruta en aquests últims anys.
Thomas Frischknecht, l'únic europeu
Frischknecht és un mite del BTT mundial. La seva presència en l'edició del 2005 de la Ruta de los Conquistadores i el brillant triomf que va obtenir, va catapultar la prova al primer nivell competitiu mundial. Sigui la més dura o no del calendari mundial de la llarga distància (sembla que el recorregut més cruel faci les proves més atractives), la Ruta de los Conquistadores és una cita mundial que els amants de la llarga distància tenen en compte. Així ho va pensar Thomas Frischknecht, l'únic europeu que l'ha guanyada en els disset anys d'història de la cursa. El ciclista suís es va retirar de l'alta competició en el mundial del 2008. Posava el peu a terra amb 38 anys, havent disputat tots els mundials des del 1990, havent guanyat la plata en els Jocs d'Atlanta el 1996, el mundial del 1996 i els mundials de marató el 2003 i el 2005. Va fer-ho l'any que van apoderar-se del podi tres suïssos, Sauser, Vogel i Naef.
389 km en 4 etapes i 10.000 m de desnivell
La Ruta de los Conquistadores travessa Costa Rica de la costa del Pacífic fins al litoral caribeny. Creada fa disset anys per Roman Urbina, un atleta de Costa Rica, va tenir competidors locals com a vencedors en els dotze primers anys, fins a la proesa de Frischknecht el 2005. L'any següent va imposar-se el colombià Leonardo Páez. El francès Thomas Dietsch (Bianchi), quart l'any passat –referència per a Trayter en la Roc d'Azur– va ser el primer europeu en l'edició passada, en la qual va destacar l'exprofessional en la carretera Roberto Heras, setè a 1h23:08 del vencedor, el local Federico Ramírez, que ha fet podi en els tres últims anys. L'edició d'aquest any arrenca el dia 11 i s'allarga quatre dies. Les quatre etapes passen per tots els microclimes del país, se supera un desnivell acumulat al voltant de 10.000 metres i s'acumulen a les cames 389 quilòmetres, amb etapes que fluctuen des dels 140 quilòmetres fins als 80. «De fang, sembla que no en faltarà», apunta Trayter, ansiós per donar el primer cop de pedal.