De penal, i gràcies

El desenllaç d'un partit sovint resumeix el mateix partit. Ahir, amb empat a 30, l'extrem Svitlica va fallar un u contra u contra Saric (va enviar la bola al pal); en l'acció següent la defensa vallesana va blocar un tir d'Iker, i va iniciar un atac que va finalitzar amb falta atacant d'Antonio García. El Barça, aleshores amb l'última possessió, va forçar l'exclusió de Salva Puig i deu segons més tard Nagy va ser objecte de penal. Potser rigorós, però en tenia tota la pinta. Quedaven cinc segons per a la conclusió, i amb el temps aturat, Iker va transformar el llançament des dels set metres per donar una ajustada victòria al Barça. Un equip desconnectat, de mitja intensitat i a l'expectativa d'alguna cosa. Possiblement en plena recerca de motivació després de la derrota de Ciudad Real (que donava el títol virtual al conjunt manxec).

En aquest estat d'indecisió el Granollers va sentir-se fort, i sustentat en un gran Ohlander, exporter blaugrana (16 aturades, 9 en la segona part), sempre va creure més en la victòria. Una mostra, la remuntada final quan el Barça ja semblava tenir el duel definit (28-25, minut 53). Però un contraatac mal portat per Nagy (del possible 30 a 26 es va passar a l'empat a 29) va obrir la porta als vallesans. En un altre atac de confiança, els de Rueda van firmar un parcial d'1-4 que posava el desenllaç a la corda del funambulista, escenificada en la seqüència dels últims dos minuts.

Fins aquest final, el partit es vivia entre la fe del Granollers i la imprecisió del Barça. La igualtat constant, de fet, també va fer caure el Granollers en la imprudència. Segurament no esperava tenir el duel a les mans amb tanta facilitat. La rigorositat arbitral, a més, es va sumar al desconcert general, personificat en un espès Rocas, un indolent Hansen i un nerviós Oneto, efectes contrastats per l'excés de ganes (i per tant, precipitació) d'Antonio García, Salva Puig i Svitlica. El pivot Grundsten, en canvi, va ser el far que gairebé sempre va trobar l'equip vallesà, inconsistent en defensa però més consistent que la rereguarda del Barça, superada a estones pel centre i, a estones, pels extrems. És a dir, incapaç d'assolir la solidesa. Per sort, Barrufet en el primer temps, i Saric, en el segon, van permetre a l'equip múltiples contraatacs (també per errades dels visitants). Només la qualitat ofensiva va posar el triomf a tocar per als de Pascual, que es van complicar el partit quan el tenien controlat. Segurament era un control fictici, immerescut, i per això el Granollers va tenir la seva oportunitat. Un bon rival, menor en qualitat, millor en intensitat. El desenllaç, tan just com injust. I una advertència per al Barça: la motivació mental sempre precedeix la física.