ATLETISME

Abans de l'era africana

Avui fa 30 anys Jordi Garcia va conquerir el títol mundial de cros júnior

Tal dia com avui de fa 30 anys Jordi Cholo Garcia va aconseguir una de les grans gestes de l'atletisme català. Llarga melena al vent, l'escanyolit atleta del FC Barcelona (1,70 i 53 kg), format en les files del CN Montjuïc, va entrar triomfant a l'hipòdrom de Longchamp, al costat del bosc de Boulogne de París per conquerir el títol mundial de cros en categoria júnior. El fondista barceloní va atacar en el tercer quilòmetre i va anar guanyant metres de distància respecte d'alguns dels favorits, els corredors soviètics i nord-americans. Garcia va tenir un petit defalliment per culpa del flat. Però el corredor blaugrana es va refer de l'ensurt i va recuperar forces per aconseguir una victòria històrica. A 6 segons del català va creuar la meta el soviètic Valery Griaznov i a 10 el nord-americà Edward Eyestone va completar el podi.

Conquerida la gesta, Garcia, de 19 anys, va tenir les clàssiques paraules de record per als seus pares, el seu entrenador, Enrique Félez, i també per al corredor José Manuel Juan Boix. L'atleta aragonès havia competit l'any anterior en el mundial de Limerick (Irlanda) i va morir tràgicament uns mesos després a conseqüència d'un atemptat d'ETA a l'estació de Chamartín de Madrid, el 29 de juliol de 1979. Per a l'atleta barceloní, de pare andalús i mare catalana, havia estat una campanya hivernal rodona. Abans de tocar el cel de París, havia triomfat amb autoritat en el campionat estatal (Lasarte), a més d'haver vençut en les proves de cros d'Elgoibar i Sant Sebastià.

Quan Jordi Garcia es va coronar com a campió mundial els fondistes africans encara no havien desembarcat en l'especialitat del camp a través. Va ser precisament a la temporada següent, a Madrid 1981, a l'hipòdrom de la Zarzuela, quan es va produir la primera victòria d'un corredor africà en la prova júnior, el tunisià Mohammed Chouri. Des d'aleshores, la dictadura de l'Àfrica negra ha estat total amb una única excepció. Curiosament, d'un altre fondista català, l'osonenc Pere Casacuberta (CA Vic), que va arribar al cim a Nova York, en l'edició de 1984.

Una carrera estroncada.

La carrera esportiva de Jordi Garcia va ser curta, però intensa. Les lesions van estroncar als 23 anys una trajectòria d'un atleta amb molt talent natural. El 1984 havia completat una gran temporada que havia de tenir el punt culminant amb la participació en els Jocs Olímpics de Los Angeles. A la capital californiana, però, va estar de pega. Un taping li havia deixat la pell amb carn viva i, per tant, va haver de competir molt castigat de condicions. Va ocupar el vuitè lloc de la primera sèrie eliminatòria de 5.000 m amb un registre de 14:12. L'any anterior, en el míting de Barcelona, havia acreditat 13:28.20 en la mateixa distància, rere Antonio Prieto (13:26.71).

Actualment, encara es troba de tant en tant amb Manel Pla –va ser company seu a les ordres d'Enrique Félez– i segueix alguns dels entrenaments de la seva filla, l'atleta internacional Judit Pla, tant a l'Estadi Joan Serrahima com al parc de Cornellà.


Va competir en els Jocs Olímpics de Los Angeles amb la pell en carn viva per culpa d'un «taping»


Des del 1980, l'únic guanyador no africà

ha estat el també català Pere Casacuberta, el 1984

Doble vencedor de la Jean Bouin

En el palmarès de Jordi Garcia també hi ha dues victòries en la clàssica Jean Bouin en les edicions de 1981 i 1982. De fet, des d'aleshores el maresmenc José Ríos, el 2008, ha estat l'únic català capaç de guanyar la categoria absoluta de la tradicional cursa barcelonina que es disputa a la muntanya de Montjuïc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.