El parèntesi d'una hora

El derbi del desembre va arribar amb passió i només va decebre els perdedors. L'experiència es va imposar al talent i l'espectacle en va sortir beneficiat. Va ser un derbi amb nervis, però net, molt net, tal com ha de ser. La lliga arribava a un punt de convergència en què semblava que, del resultat, n'havia de sortir la tendència de cadascun en la lliga. Res va ser veritat. Tothom, menys el tècnic en aquell moment del Sarrià, José Luis Justo, es va prendre el derbi gironí amb passió, efervescència que es va transmetre a la graderia en dissabte del partit, però que va desinflar-se després com un pastís fora del forn. Ara res diu que el derbi ha de ser menys interessant. Transcendent, però, segur que no ho serà gens, perquè els dos equips hi arriben amb el seu esdevenidor en la lliga decidit. El Bordils és ara mateix sisè, amb 26 punts, fruit de dotze triomfs i dos empats, mentre el Sarrià és novè. Amb sis punts menys, producte de vuit triomfs i quatre empats i amb la permanència a la categoria ja ben fermada.

Cadascú, doncs, té la vida en la competició feta i, en els tres partits que els queden ja poden pensar més en la temporada vinent que en l'actual.

L'estadística diu que el Bordils va guanyar en la seva última visita a Sarrià de Ter, sent els dos contendents equips de primera divisió estatal. El resultat va ser de 29-30. En els últims deu anys, el control dels derbis a Sarrià ha estat majoritàriament sarrianenc, amb cinc victòries, i els bordilencs n'han obtingut només tres.