Els sofriments d'un aspirant

El Barça va tornar a mostrar les llums i les ombres que han catapultat les seves aspiracions en la lliga, i han compromès les europees. Dues cares diametralment oposades i separades per pocs minuts. La de l'equip capaç de desballestar qualsevol defensa, i el que és capaç de perdre amb una facilitat impròpia d'un seriós aspirant.

En les semifinals contra el San Antonio va estar a punt de deixar-se perdre una renda de vuit gols després de no marcar durant més de cinc minuts i encaixar un parcial de 2-9 impensable a un quart d'hora del final, quan Hansen situava un clar 30-22. Era el màxim avantatge del partit, un duel que ja semblava definit amb el domini incontestable d'un equip enlairat inusualment per Nagy, màxim golejador i referència en l'ofensiva, completada pels extrems (Víctor Tomàs i Juanín) i un altre cop instigada per Noddesbo, en ple estat de reivindicació. Amb el Barça, però, mai se sap, i una salvació, ahir, va ser que va topar amb un adversari de similars característiques. Els navarresos van perdre cinc possessions seguides en atac, que sumades a dues aturades de Barrufet, van permetre un 7-1 per als de Pascual. Però tot el desencert i la precipitació va traslladar-se, sorprenentment, al cantó dels blaugrana, presos per l'ansietat quan l'únic que necessitaven era un estèril intercanvi de gols. Deixant-se conquerir el pivot, per un inspirat Gedeón Guardiola, fins aleshores desaparegut del matx, el San Antonio va trobar la llum per il·luminar l'esperança d'una remuntada que s'intuïa increïble. Sobretot després que la defensa 5-1 del Barça, quan faltava poc per començar el segon temps (amb 24-21, 36'), mitigués el poder de la primera línia navarresa. Les faltes en atac del jove central Mindegia (que es va desinflar amb el pas dels minuts) i de l'extrem Aguirrezabalaga eren la mostra del domini dels blaugrana, evidenciat amb diferències còmodes.

En el desenllaç, l'únic gol d'Ugalde (que va entrar en la convocatòria ben entrada la segona part) va trencar la sequera d'un Barça que va necessitar la participació de Rutenka, que va reaparèixer gairebé un mes després (va arribar a jugar de pivot), per intentar solidificar un atac que amb el vuitè gol de Nagy (màxim golejador), a 1:30 de la conclusió, posava un 35-33 que donava aire. Una exclusió de Noddesbo (la segona) i un gol de Crowley, però, van deixar pas a un darrer minut resolt per unes passes de Víctor Tomàs, a només vuit segons del final. Una passada llarga buscant la cursa d'Aguirrezabalaga va trobar la mà miraculosa de Jernemyr per evitar l'acció que hagués pogut empatar el partit. Finalment, un Barça vencedor però antagònic al Barça de la solvència dels quarts. Avui, en la final (la mateixa que fa tres anys), el Barça haurà de recuperar la millor versió. L'Ademar de Jordi Ribera, que ja va empatar al Palau en la lliga, és l'última prova per a un equip de dues cares que segurament haurà de superar una altra ració de sofriment.