Conquesta senzilla, els quarts a tocar

Una sortida fulgurant del Barça Borges va esvair qualsevol dubte. El conjunt de Xavi Pascual partia com a favorit en l'eliminatòria de vuitens de final contra el Croàcia de Zagreb, que després de perdre a la seva pista va deixar palesa la inferioritat amb un Barça motivat, concentrat i resolutiu. Els extrems van funcionar (Tomàs i Juanín van ser els màxims golejadors del partit, amb vuit gols cadascun) i, sobretot Saric, amb tretze aturades en el primer temps, van mostrar el camí de solvència que va descriure el partit, molt més senzill del que s'esperava, i del que es preveia.

El Zagreb, que estrenava entrenador en el duel d'ahir, no va trobar solucions als problemes endèmics que té des del principi de temporada. La defensa, feble i a estones descentrada, no va poder aturar en cap moment l'allau ofensiva blaugrana, ben dirigida altre cop per Sarmiento, i amb alts percentatges de tir que li van permetre diferències de fins a vuit gols, la màxima distància del matx. Tant en el primer temps (7-15, minut 22), com en el segon (23-31, minut 45). Dos instants d'inapel·lable i incontestable domini que van provocar els xiulets a la graderia. Només la permissivitat arbitral, emparada en la superioritat blaugrana, va permetre la reacció dels locals, que amb un parcial de 8-4 en els primers minuts després del descans va reduir els marges a dos gols (21-23, minut 48).

Va ser el més a prop que va estar el Zagreb del Barça. Una diferència irreal, perquè sempre va ser més gran. Amb el pas dels minuts, de fet, els de Pascual van imposar la seva supremacia de manera inevitable. La participació de Rutenka, en el pivot (probablement Oneto encara no està recuperat de les seves molèsties), i Hansen va afegir-se a l'exhibició de velocitat i d'encert de Juanín i Víctor Tomàs, atents en la ràpida circulació del Barça i en el contraatac. Barrufet, que va entrar per un Saric més desencertat que els primers 30 minuts, també va col·laborar amb quatre aturades en una victòria còmoda que demostra la inferioritat del Zagreb i el paper de favorit del Barça, que després de sentenciar l'anada afrontarà la tornada al Palau, dissabte vinent, amb la tranquil·litat dels set gols de marge d'un xoc insuls.

Pel cantó croat, el canvi de preparador (la tornada de Nenad Kljaic a la banqueta) s'intueix més una tàctica de dispersió (tenir culpables a mà) que una decisió raonada de futur, raonada. El cas és que no va explotar el factor de revulsiu que pretenia el director general. L'ascendència de Balic en l'atac no va resultar tan determinant com pretenia el tècnic. Els centrals blaugrana –especialment Jernemyr i Nagy– van saber aturar les accions elèctriques d'un central amb una capacitat tant de meravellar com de desaparèixer. Una actitud que defineix també l'equip, que està un parell d'esglaons per sota el Barça, i molt lluny de l'equip que en la dècada dels noranta va perdre quatre finals de la copa d'Europa. Tres contra el Barça. El Barça de Valero Rivera, el dream team que sempre va superar amb certa solvència un rival que ara no pot comparar-se amb els millors del continent. Ni la tornada a casa del mateix Balic i Dzomba, ni el fitxatge del lateral dret Kiril Lazarov, màxim golejador de la competició, no han pogut compensar les fragilitats defensives (el mateix equip combinava de manera confusa el 5-1 i el 3-2-1) que condemnen un històric que avui continua sent inferior al Barça. La tornada ja s'intueix un mer tràmit.