HANDBOL
RECOPA
Festa grossa a Granollers
El Fraikin tornarà a jugar una final europea, contra el Gummersbach, catorze anys després
Els vallesans, fidels al seu estil, van remuntar amb solvència els quatre gols de l'Steaua
«La final és una gran recompensa per a l'afició. S'ha demostrat que la gent de Granollers encara s'estima aquest club i aquesta plantilla»
«Per fi hem estat nosaltres mateixos. Tots han fet el que havien de fer. Un 10 per a l'equip i un 15 per
a l'afició»
«Ho hem donat tot. No podíem fallar a tot el poble de Granollers, que mereixia una final europea que no tenia des de fa molts anys»
«Felicito el Granollers perquè ha fet un gran partit. La clau de l'eliminatòria ha estat la vermella a Georgescu»
Festa grossa a Granollers. La comunió entre afició i l'equip va funcionar a la perfecció i el club granollerí tornarà a jugar una final europea catorze anys després del títol de la copa EHF aconseguit el 1996. El rival serà el mític Gummersbach alemany, que jugarà el primer duel a casa el cap de setmana del 23 i el 24 de maig, mentre que la capital vallesana serà la seu de la tornada, probablement el diumenge 30.
El Fraikin Granollers es va guanyar el dret de jugar contra el Gummersbach, botxí del Reyno de Navarra, després de remuntar quatre gols a l'Steaua de Bucarest (32-28). A l'equip de Lorenzo Rueda li va sortir un partit rodó, fidel a la seva filosofia de joc. El conjunt vallesà va sortir a la pista amb les idees molt clares, intens i concentrat en defensa, i molt ràpid en les accions d'atac. Al minut 13, i després d'un contraatac culminat per Svitlica, el Granollers ja havia superat el llindar dels quatre gols de marge (8-3). El tècnic de l'Steaua es va veure obligat a demanar el primer temps mort per aturar l'allau de joc local. I ho va aconseguir. L'equip de Rueda va baixar un pèl la intensitat, va perdre algunes pilotes i en les files romanesa va emergir la figura de Georgescu, tot un maldecap per a la defensa vallesana, amb gols tant des de la primera línia com des de l'extrem. L'Steaua ensenyava les seves armes. Les forces s'havien anivellat (10-9) i ara era Rueda qui va haver de demanar el temps mort. La maquinària blanc-i-blava es va tornar a engreixar i va arribar al descans amb més de la meitat de la feina feta (15-12).
En el primer quart d'hora després de la represa, l'eliminatòria continuava oberta, amb diferències a favor dels locals que oscil·laven entre els dos i els quatre gols de marge. A partir d'aquí, recital coral del Granollers, en què tothom va aportar el seu gra de sorra. Antonio García no va fallar en substitució d'Svitlica en els llançaments de penals, Ohlander va continuar excels a la porteria, Manel Pérez aturava penals de dos en dos, el mateix Svitlica volava en els contracops i forçava l'expulsió de Georgescu, i Juan Andreu, acabat de sortir d'una greu lesió, s'hi deixava la pell des del pivot. El Fraikin s'escapava de deu (31-21) i tota l'afició era un clam: «Que voti Granollers!!, Que voti Granollers!!, i a Alemanya, ohe!!, a Alemanya, ohe!!».
El Kiel i el Ciudad Real completen la final a quatre
El Kiel i el Ciudad Real van segellar ahir la classificació per a la final a quatre de la lliga de campions, després de superar el Rhein-Neckar (31-30) i l'Hamburg (35-27), respectivament. El conjunt manxec, que havia de remuntar quatre gols de l'anada (26-22), ja manava a la mitja part per 18-11. El Barça i el Txekhovskie ja hi estaven classificats.