En nom d'un capità

«Així és com s'acomiaden els més grans», diu un company de vestidor de fa molts anys de David Barrufet, que, com han fet altres enormes esportistes, tancarà la seva carrera en una gran cita. «Veig l'equip il·lusionat, amb la certesa que estem preparats i amb les màximes aspiracions», diu ell, traient-se protagonisme. «Segur que no vol que es parli del tema fins que s'acabi», remarca Iker Romero, un dels altres capitans de la plantilla. «Ell està desitjant guanyar-la, però està desitjant que tothom estigui tranquil per guanyar-la», afegeix el vitorià, que comparteix vestidor amb Barru ja fa vuit temporades.

Els que han arribat després, però, també són conscients que és especial. Perquè és la primera final four de la història de l'handbol i perquè és l'última de l'insigne porter. «És un altre al·licient», segella Dani Sarmiento, que completa el primer curs de blaugrana. «Seria l'última seva, i la primera meva», exclama sobre el possible títol. «S'ho mereix, ha estat el millor, un referent de l'handbol estatal i mundial», certifica el central. «Seria la millor manera d'acomiadar-lo», afirma Laszlo Nagy, el jugador de la plantilla actual que fa més anys que és al seu costat (11). «Seria molt maco», reconeix Víctor Tomàs, l'altre capità d'un Barça que, per palmarès i per història, havia d'estar en la primera final four de la història de l'handbol.

«És un motiu més per esforçar-nos al màxim», remarca Xavi Pascual, que se centra en el terreny competitiu. El sentimental, per després. «Si la guanyem, ja ho celebrarem com Déu mana, però ara ens hem de centrar», puntualitza Iker. Segurament, és un dels motius de la concentració que l'equip va començar dilluns, quan ja va marxar cap a terres alemanyes.

«El més important és estar concentrat, no serà gens fàcil», diu el mateix Barrufet. «Evidentment que serà especial, seran els últims dos partits, però si volem guanyar no podem pensar en res més que jugar al cent per cent», certifica convençut el capità, que d'aquí a poc més d'una setmana fa 40 anys. «Ja et vaig dir que no em veia jugant amb 40», bromeja amb el somriure d'aquell que mai no ha perdut l'entusiasme per un esport que, figures com Barrufet, enalteixen de manera inexorable i eterna. El palmarès n'és només una demostració. Amb els seus amics Xavi O'Callaghan i Andrei Xepkin comparteixen la fita de tenir set copes d'Europa. A Colònia, però, podria convertir-se en el primer jugador de la història a tenir-ne vuit. Un rècord que els seus companys segur que voldran brindar-li. «S'ho mereix», coincideixen tots. És una veu unànime. En nom del capità.