Les ales volen alt

«Serà una defensa molt dura i allà hi serà la clau: no tenir errors en atac per no deixar-los contraatacar i nosaltres ser durs per poder córrer», explica el central del Barça Borges, Dani Sarmiento. Un jugador que completa el primer curs en l'equip i que, amb el pas dels mesos, s'ha anat adaptant a la filosofia i al sistema. La direcció passa per les seves mans en la majoria d'atacs. Per això és una veu considerada. «És el nostre joc: sortir ràpidament al contraatac», segella. I el contraatac, sovint, es decideix pels extrems, per les ales de l'equip: Víctor Tomàs, Juanín García, Albert Rocas i Cristian Ugalde. Aquest últim, però, no s'ha recuperat a temps de la lesió a la clavícula.

«És una baixa important», segella Xavi Pascual, un tècnic que haurà de pensar si convoca un únic extrem esquerre (Juanín), o fa entrar el jove Aitor Ariño; i com resoldrà la defensa 5-1 que, contra el Txekhovskie, podria adquirir la seva importància. Ugalde és el primer avançat en la rotació (el gran especialista), tot i que Víctor Tomàs i Sarmiento també han ocupat la punta de llança d'un sistema defensiu que el bloc rus exprimeix a la perfecció. «Possiblement serà un partit tan tàctic com ràpid», diu Rocas, que en els últims temps ha quedat a l'ombra de Tomàs, en gran moment de forma juntament amb Juanín. L'extrem de Lleó, amb diversos partits de més de deu gols en l'últim tram del curs, evoca la seva millor versió (al gener es va convertir en el màxim golejador de la selecció). «Em trobo bé, i il·lusionat amb una cita tan important», diu un dels millors jugadors sense el màxim títol continental al palmarès. «Tinc ganes de guanyar-la», afirma esperançat. No és l'únic extrem. Albert Rocas també fa temps que la persegueix. «Amb el Portland vaig jugar una final i dues semifinals. Vam perdre amb mala sort», recorda. «Un dels motius per venir al Barça era guanyar aquesta copa», segella el gironí. En canvi, l'altre extrem dret, Víctor Tomàs, va guanyar-ne una. L'última del club, ja fa sis anys.

Avui, amb més protagonisme, i sent capità, és un dels homes que aixequen l'equip amb la velocitat des de l'ala dreta. «El contraatac és una de les nostres armes, una de les claus sobre la qual a vegades ens basem, però hi haurà altres claus que també hi influiran, com les defenses, i també el contraatac del Txekhovskie», analitza Tomàs. Un duel, doncs, de velocitat. I el Barça, per fortuna, té les ales que volen més alt.