La contraportada
Carretera i Panda
El tarragoní Marcel Quirós i el seu equip Boxes Motor Sport van competir en el Panda Raid al Marroc, una mena de mini-Dakar però amb cotxes d'aquest model i finalitat solidària
Què hi pot haver més graciós que veure un Fiat Panda equipat com si fos un cotxe per anar a competir al mític ral·li Dakar? La resposta és “dos Fiat Panda”. Això, a més de ser un acudit fàcil i dolent, és una història real. Resulta que l'altre dia, tot anant cap a casa, vaig quedar parat en veure un petit Panda al carrer preparat com si anés a córrer pel desert. L'alçada del vehicle respecte al terra era més gran del que és habitual, portava un snorkel (un tub elevat des del capó fins al sostre per creuar passos d'aigua i evitar que entri massa pols al motor), tenia un parell de llums de llarg abast, una baca amb un parell de rodes de recanvi, i portava adhesius de patrocinadors i un dorsal a les portes davanteres. Un autèntic i petit cotxe de raids. Vaig pensar que potser era una campanya de màrqueting de vés a saber qui, ja sabeu, algun local de copes o alguna beguda energètica. Però no. El propietari és Marcel Quirós, mecànic, pilot i boig de l'automobilisme que va decidir fa uns mesos provar de fer una aventura africana amb un cotxe aparentment poc adequat per a l'ocasió. “Això és una màquina. A 140 km per hora, el vaig arribar a posar”, diu mentre em miro el vehicle amb perplexitat. I això que encara no m'havia dit que durant dues etapes va haver de córrer amb només una marxa, la quarta, a 80 km per hora passés per on passés. “No podia fer res més; si no, em quedava allà al mig del desert”, em diu tan tranquil.
L'aventura en què va participar Marcel és el Panda Raid, una cursa que va per la tercera edició, que es va fer el mes de març, i en què només poden participar Fiat o Seat Panda [Seat va comprar la llicència a Fiat per fer un model anomenat Panda fa anys]. Aquests, a més, han de portar el motor i les llantes de sèrie, i això fa que la potència dels cotxes sigui d'entre 40 i 50 CV. Tota una broma avui dia. La cursa comença a Madrid, a Algesires s'agafa un ferri fins a Tànger, i s'acaba a les platges d'Essaouira després de set etapes i 4.000 quilòmetres. “Ens passàvem de cinc a deu hores dins del cotxe, però ha estat una experiència molt positiva perquè amb costos molt reduïts pots viure una aventura comparable al Dakar” diu. I és que la inscripció en la cursa val 1.850 euros (ferris i allotjament inclosos), però la feinada està en la preparació del cotxe. “Vaig trigar tres mesos a posar
a punt els dos cotxes [el seu equip,
Boxes Motor Sport, hi va inscriure dos
vehicles], treballant quan tancava el
taller i els caps de setmana”.
El Marcel va comprar els dos Fiat Panda per internet, l'un a Sevilla i l'altre a Madrid. “Eren documentació amb rodes, estaven destrossats. Els vaig desmuntar fins a l'últim cargol” recorda. Va fer bona feina, perquè va quedar segon en la categoria de 4x4 del raid, perquè, tot i que sembli increïble, hi havia categoria 4x2.
La cursa marroquina té una vessant solidària, perquè es demana que els participants portin com a mínim 15 quilos de material escolar com a condició sine qua non per poder participar. Altres requisits són que s'ha de dur un bidó extra de 20 litres de benzina, un d'aigua potable de 10 litres, una farmaciola, un parell de bengales i un telèfon amb GPS. “Saps que en un radi de 50 km només hi sou tu i el teu Panda, això és excitant”. Marcel té aspiracions més altes. L'any que ve portarà un equip femení –la seva xicota inclosa–, però sempre somia l'autèntic Dakar. “Me n'aniria ara mateix, encara que fos a escombrar el desert”, diu rient.