Si hi ha gent i aficionats a l'esport que encara volien associar l'estadi Lluís Companys amb els últims Dragons que hi van jugar, aquell equip que l'NFL hi va col·locar amb un bon calçador, ahir va quedar demostrat que si uns Dragons mereixen visitar-nos, ni que sigui una vegada a l'any, són els de la superlliga europea de rugbi a 13, un club de Perpinyà amb una afició que viu, a la seva manera, una catalanitat que el porta a pensar que a Barcelona seran rebuts, com així va ser, amb els braços oberts. Perquè els Dragons no només tenen un equip professional amb ganes de fer màrqueting, sinó que han estat un element bàsic en l'impuls del rugbi a 13 a la Catalunya sud, que diuen ells, amb la creació d'una associació que ja està reconeguda internacionalment i la gestació d'una selecció que ahir ja va obtenir el primer triomf abans de debutar oficialment.

Tot i que per als catalans que volien assistir a un bon espectacle el resultat no era de gran importància, la realitat és que els Dragons es jugaven mitja vida en el partit d'ahir contra els històrics Wolves ja que una derrota els deixava pràcticament fora de la lluita pel play-off en aquest campionat en què els catalans són l'únic equip de fora de les illes Britàniques. Finalment, davant de l'alegria de l'enorme colònia anglesa que es va reunir a les graderies, els Wolves van triomfar (12-24) gràcies a una extraordinària defensa en la segona part.

Que els punts en joc eren decisius es va veure des del primer minut. Les normes del rugbi a 13, molt diferents de les del rugbi tradicional, van permetre als seguidors disfrutar de tot un seguit de placatges esfereïdors, eslàloms impossibles, combinacions a la mà elèctriques i, sobretot, uns xocs directes que semblava impossible que no deixessin KO els implicats.

La primera part va ser força igualada (12-10 per als Dragons), amb accions molt meritòries per part dels dos equips, sobretot dels australians de l'equip de Perpinyà Bell i Greenshields. Els mitjos d'obertura dels dos conjunts, el nord-català Bosc i l'anglès Hicks, van mostrar una elegància natural que sobresortia enmig de la força bruta que campava lliurement a la zona ampla del camp. Els Dragons, que habitualment reuneixen uns 9.000 seguidors al seu camp, van tenir el peu al coll dels anglesos en el primer temps però no els van rematar i en el segon els de Warrington va semblar que tenien una marxa més a l'hora d'esquivar la muralla defensiva.