«El pas del Tour serà un fet històric del qual cal gaudir»

–«El somni era arribar a ser professional. Un cop ja ets corredor, arribar a córrer el Tour és un altre objectiu, ja que és la cursa més mediàtica, la més important, la que té més ressò i la que més il·lusió fa poder anar-hi.»

–«El primer Tour va ser molt dur. Encara era jove, tenia 22 anys. El més important va ser que vaig poder acabar la cursa i vaig ajudar Perico Delgado a pujar al podi de París.»

–«I després, en la contrarellotge per equips va agafar mig ocellot i ens va costar molt arribar al final, però ho vam aconseguir.»

–«El del 1995, quan vaig acabar sisè. El gran record és l'etapa que va acabar al coll de Mente, quan amb Laurent Jalabert vam posar contra les cordes Miguel Indurain. A més va ser un 14 de juliol, la festa francesa. Quant a rendiment general, el fet de viure els Tour amb els rivals de gran nivell que hi havia va ser quelcom molt satisfactori.»

–«Hi hauria altres curses. El Tour és especial per diversos factors. Es fa el mes de juliol, quan no hi ha altres grans competicions. És la competició ciclista que atreu més gent. A més es fa en un país que pot atraure gent de molts països que estan de vacances. És un còctel de situacions que l'acaben fent el més gran.»

–«És el que hi ha. Hi ha ciclistes que el preparen a consciència i planifiquen tota la temporada per estar bé en el Tour. Una bona actuació al Tour et dóna molt ressò i això és molt important per als equips i els patrocinadors.»

–«El Tour fa gran els ciclistes i els ciclistes, el Tour. El Tour sense els ciclistes no seria res i per als ciclistes el Tour és la prova més important.»

–«Que gaudeixi de tot. Des dels preparatius fins al pas dels ciclistes, Que no es perdi el pas de la caravana publicitària una hora i mitja abans. Després tot és molt ràpid. Els ciclistes passen un moment, però abans passen els cotxes dels equips, de l'organització, el pilot pot anar partit, haver-hi escapats i corredors despenjats. Fa molts anys que el Tour no passa per Catalunya i pot trigar-ne molts més a tornar-hi. El pas del Tour serà un fet històric del qual cal gaudir.»

–«Contador i Sastre, com als dos últims guanyadors, han d'estar al davant. Després hi ha Cadel Evans, que ja ha demostrat que fa grans Tour. I jo no m'oblidaria de Lance Armstrong, que tot i que feia tres anys que no corria, m'ha sorprès molt amb el rendiment que ha tingut en el Giro.»

–«El percentatge de positius en el ciclisme és semblant al de la majoria d'esports. Si hi ha un positiu en el Tour, com en les altres curses, se'l sanciona i la cursa continua. Si un corredor s'ha equivocat o ha estat mal assessorat, és sancionat i no passa res. El que m'empipa és que un positiu en el Tour te molt més ressò que en altres esports o curses.»

–«Fàcil no hi ha res. És un esport dur. És exigent tant físicament nom psicològicament. N'hi ha molts que el troben massa dur i ho deixen. També manquen escoles de ciclisme per a la mainada. Hem de compartir la carretera amb els vehicles de motor i els pares no estan tranquils quan els seus fills fan ciclisme. Si tinguéssim circuits tancats tot seria més fàcil.»

–«Crec que sí. El segueixo practicant ja que tinc necessitat de fer activitat física gairebé diàriament.»