ATLETISME
CAMPIONAT DEL MÓN DE BERLÍN
L'esprint més llarg
Mullera ha rebaixat 37 segons la seva marca des del 2004, l'any en què tornava cap a casa després d'una experiència fracassada a Madrid
«Amb Blanco em porto bé. Però cadascú s'entrena pel seu compte. Jo ara sóc un rival»
«Ja no puc rebaixar tan ràpidament, però a Berlín encara puc fer 8:20»
L'envestida a Rubén Palomeque en la final dels 3.000 obstacles de l'estatal de Barcelona culminava un gran esprint en el temps que Àngel Mullera havia iniciat feia cinc anys, quan semblava destinat a caure en la immensa saca plena de fracassats de l'atletisme estatal. L'escalfor de la llar va tenir prou cura del pollet perquè creixés i es fes gran. Aquell jove rebel que s'allotjava a la residència Blume de Madrid el 2004, apadrinat per Josep Lluís Blanco i que perdia en un any tota la progressió feta, ja és ara el més jove dels mundialistes, l'únic capaç d'haver fet dues mínimes A un mes abans del gran esdeveniment, l'última (8:22.90) en la setmana anterior als campionats d'Espanya durant el Míting de Barcelona. Ell va arribar als campionats estatals menys pressionat que cap altre i, durant la final, va donar sempre la cara, fins a l'esprint final. El que culminava quatre anys d'esforços per aconseguir un lloc en el trio dels grans. A la porta de la sortida va deixar penjada la targeta per als convidats. Que l'agafi l'últim a arribar.
Des del 2005 la progressió de Mullera ha estat espectacular: ha rebaixat fins a 37 segons la seva millor marca i s'ha situat en la franja dels més competitius. «Si faig una bona cursa crec que encara puc rebaixar els temps al voltant dels 8:20. Amb això podria ser suficient per passar a la final.» El 2009 és, sens cap mena de dubte, el millor any de la seva carrera esportiva. Està disfrutant i gaudeix els moments. Interioritza les experiències: «Al míting de Barcelona vaig trobar-me fantàsticament. Era allà, envoltat d'africans i em trobava fabulosament.»
El fet d'aconseguir un lloc entre els grans dels obstacles li ha comportat un cert refredament de relacions amb Blanco. «No tenim cap problema. De veritat. Però està clar que ara ja sóc un rival seu. Entrenar-se, cadascú ho fa pel seu compte. Tots tenim plans d'entrenament diferents.» Amb les pistes de Lloret en reformes, Palafrugell ha estat el seu lloc de feina molts matins. Aquesta setmana ja s'ha hagut d'anar adaptant a l'horari matinal de la semifinal. Hi arriba al màxim. No té aturador.
MESTRE I DEIXEBLE
EN PROGRESSIÓ