«S'ha de saber com fer esport»

–«L'any 1980, quan les dones van poder participar per primer cop en els campionats estatals de veterans. Vaig començar fent els 400 metres i el disc. Vaig fer moltes proves i al final em vaig acabar dedicant molts anys a la marxa atlètica.»

–«Haig de dir amb orgull que vaig fer quatre rècords mundials. Un me'l van agafar, però tres encara els tinc. En els 50 quilòmetres vaig fer 5h37 en la categoria de 50-55 anys. Vaig fer proves de 10, de 20 i de 30 quilòmetres i tres de 50. I sempre oficial, amb jutges, amb control antidopatge.»

–«Vaig començar a esquiar amb cinc anys, després vaig fer handbol, tennis de taula, gimnàstica, patinatge sobre rodes i gel, però vaig créixer massa i ho vaig haver de deixar, perquè la impressió artística ja no era bona. També vaig fer natació, en distàncies llargues, creuant el llac de Garda, i proves a Kiel o al Rhin.»

–«També vaig viure a França, Anglaterra, Itàlia i a Tenerife. Des del 1963 que visc a Lloret de Mar. Tinc la nacionalitat espanyola des del 1969. He nascut i m'he educat a Alemanya, però tampoc no hi he viscut gaire temps.»

–«Va ser bastant aviat. En els primers campionats d'Europa que vam anar, a Estrasburg, vaig ser com la delegada gràcies als meus coneixements d'idiomes. Va ser el primer contacte amb l'EVAA, l'associació europea d'atletes veterans. Vaig entrar en el consell directiu l'any 1988 com a representant de les dones. Hi vaig estar deu anys i després deu anys més com a secretària fins que ho vaig haver de deixar, en esgotar els mandats previstos pels estatuts.»

–«Vaig començar en el campionat mundial de Roma l'any 1985 fent de traductora en algunes assembles i comitès. Vaig estar vuit anys en el comitè tècnic i després vaig presidir el comitè de les dones, que vaig obrir a dones de fora d'Europa. També vaig estar vuit anys en el comitè mèdic i de dopatge.»

–«A la IAAF no hi ha límit de mandats. De vegades dic que Coubertin va fer una crida a la joventut del món i després alguns comitès semblen el Vaticà. Jo ja fa 14 anys que estic a la IAAF i hi soc perquè tinc el suport de la federació espanyola i em voten en els congressos.»

–«És l'única entitat de la qual formar-ne part no m'ha costat ni un cèntim. Tot està pagat i és on tinc menys feina de totes les entitats en les quals he estat. De totes maneres, estic molt satisfeta de tot el que he fet i que m'hagin fet un reconeixement abans que m'hagi convertit en cendres.»

–«No. Cadascú fa la feina que ha de fer i està en relació amb la gent del seu comitè.»

–«En un comitè de 14 persones sempre n'hi ha algun que no fa res, però la majoria treballen, si no, el sistema no funcionaria.»

–«Una tercera part han estat bons atletes internacionals i continuen sent veterans de nivell i sense problemes, però molts no competeixen perquè en els veterans no hi ha diners i altres tenen por de perdre davant d'atletes que de joves no van ser bons com ells.»

–«Fer esport és bo. S'ha de saber com fer esport i no voler fer bestieses. El que és important és saber què pot fer el nostre cos. I a cada edat es pot fer alguna cosa.»