La simfonia triomfant de la triatleta Eva Ledesma

Triatleta de professió, atleta de formació i pianista per vocació. D'aquesta manera, en síntesi, es podria definir la trajectòria vital de la lleidatana Eva Ledesma, de 29 anys, campiona estatal de triatló fa tot just un mes a Cangas de Morrazo (Pontevedra) i un dels grans reclams de la prova de demà a Barcelona. L'aparició del triatló en la vida de Ledesma va ser gairebé per accident. Fins als 23 anys, l'esportista lleidatana havia compaginat l'atletisme, amb bons resultats en cros i els 1.500 m –havia coincidit en la selecció catalana amb corredores del nivell de Natàlia Rodríguez i Rosa Morató–, i els estudis de piano al Conservatori de Lleida. Però una greu lesió al turmell dret va provocar un gir en la seva carrera esportiva. «Per recuperar-me, vaig començar a fer exercicis de cursa a la piscina i allà vaig entrar en contacte amb nedadors i triatletes. Jo era totalment novella en aquest esport, però em van convidar a presenciar un triatló i vaig quedar impressionada», recorda.

Quan el triatló es va creuar en la seva vida, Ledesma s'hi va enganxar de ple. «Fins aleshores havia compatibilitzat l'atletisme i la música, però amb els estudis ja acabats vaig apostar decididament pel triatló i de moment tinc el piano aparcat. De totes maneres, ho penso recuperar i explotar quan acabi la meva carrera esportiva. Ho porto molt endins», remarca. Si la música es basa en sentiments i sensibilitat, el triatló deu ser qüestió de rauxa. Si més no, la campiona estatal veu algunes connexions entre els estudis de piano i la pràctica d'aquest esport que aglutina la natació, el ciclisme i l'atletisme, i que van molt lligades a la seva manera de ser. «Potser és per tossuderia, però quan em dedico a alguna cosa ho faig al cent per cent. Tant per la música com pel triatló he hagut de sacrificar moltes coses. Tant el sacrifici com la disciplina són valors que he pogut traslladar de la música a l'esport», reflexiona. Ara, quan s'entrena no vol músiques de cap tipus: «Ho he intentat, però quan m'estic entrenant necessito silenci. Sóc molt xerraire, però quan estic concentrada en la feina pràcticament no parlo. A vegades, fins i tot, es pensen que estic enfadada.»

Des de fa quatre temporades Ledesma s'entrena a la Residència Blume de Madrid a les ordres de César Varela i amb pràcticament totes les components de la selecció estatal de triatló. «Vaig decidir anar a Madrid únicament per entrenar-me en natació. Evidentment, tinc la base de l'atletisme i no em faria res preparar el ciclisme tota sola per les carreteres de Lleida, però per a la natació necessito un control i assessorament tècnic. Abans dels 23 anys, pràcticament no havia nedat mai. És el meu punt feble», apunta. Tot i les seves mancances en aquest primer segment del triatló, Ledesma va treure profit de la seva capacitat en la cursa a peu per remuntar posicions i conquerir el seu primer títol estatal el 20 de setembre passat a Cangas de Morrazo. Va ser un triomf molt celebrat, i no només pel fet de tractar-se del primer. L'atleta lleidatana ha tingut una temporada especialment complicada per culpa d'una fasciïtis plantar que la va tenir allunyada de la competició durant gairebé quatre mesos, des del mes de març al juny, i es va perdre nombroses proves internacionals. «Em vaig sentir molt reconfortada, i no només per mi, sinó sobretot per la gent que m'ha fet costat i que van apostar per mi. Pel meu entrenador, pels patrocinadors, per la família... La victòria era una manera de tornar-los el seu suport», explica. Per al curs vinent, Ledesma té l'objectiu de tornar a competir en proves de la copa d'Europa i del món, i anar guanyant posicions en el rànquing internacional, fet que marcarà les seves possibilitats de ser en els Jocs Olímpics de Londres, el seu gran propòsit a llarg termini.

«La victòria a Cangas va ser reconfortant després d'un any marcat per les lesions», destaca