Cada partit és una conquesta

El Barça ha guanyat tots els partits d'aquesta temporada, excepte l'empat victoriós de Milà. Se suposa que és el que s'espera de l'equip campió de tota la temporada passada. Però cap de les victòries aconseguides fins ara no ha estat per exhibició de palmarès. Cadascun dels rivals han hagut de ser superats jugant a futbol, amb dedicació, esforç i persistència. Quan Guardiola avisa, abans de cada partit, que si baden una mica no guanyaran, a vegades es confon la part de veritat amb el discurs de prudència a què ja ens té acostumats. No hauria de fer falta que l'equip ensopegués per veure que té raó, que tots els rivals són complicats i que els partits no es guanyen per inèrcia. Encara més que l'any passat, tots els rivals es plantegen el desafiament de desactivar el Barça quan s'hi enfronten. L'Almeria d'Hugo Sánchez ho va intentar d'una manera nova: amb marcatges individuals radicals als dos cervells creatius, Xavi i Iniesta, en lloc d'evitar la sortida de la pilota, volia evitar-ne la recepció en la zona d'elaboració. No va sortir golejat, però Déu n'hi do com va complicar el partit al Barça. El més important, però, és que l'equip de Guardiola està preparat per superar tota mena de dificultats, amb els recursos naturals que té i amb tots els que es busquen de nous per evitar l'estancament. Hi ha un aspecte anímic fonamental, també. L'equip sap que cap partit li serà regalat perquè és el campió. I aquest és el motor que li dóna força. Ja té dos títols, ha fet un sis de sis en la lliga i té la lliga de campions encarrilada. Però cada partit se l'ha guanyat a pols. No ha guanyat res, però, sent el campió de l'any passat, sinó l'equip que busca la millora constant. Encara que el triplet pugui ennuvolar l'anàlisi, la primera temporada de Guardiola va servir fonamentalment per implantar els conceptes futbolístics del tècnic. Els fonaments principals del seu ideari futbolístic. Ens podem quedar la imatge d'equip campió i futbolísticament admirable, però durant bona part de la temporada va ser un equip en formació, cosa que no passava amb molts dels seus rivals, que eren ja equips formats i amb una manera de jugar plenament assimilada des de principi de temporada. Aquest és el punt de partida del Barça aquesta temporada. Els fonaments ja estan posats, i per mantenir la competitivitat ha d'evolucionar. Guardiola el fa evolucionar. Si els rivals s'esforcen per reduir la diferència insalvable la temporada passada, l'equip blaugrana ha d'aprofundir en la millora i l'exigència. En una desena de partits ja hem pogut veure senyals indicatius d'aquesta evolució. No vol dir que l'equip hagi de fer un gol més contra els mateixos rivals, en repetició augmentada de la temporada passada. Vol dir que sap trobar els recursos convenients per guanyar els partits. Tots valen: els tàctics, els estratègics, els anímics, els qualitatius. Però hi ha una cosa intocable: l'estil. Tots els rivals saben que, quan comenci el partit, el Barça voldrà la pilota, que jugarà a l'atac, que tindrà les línies juntes, que pressionarà molt per recuperar la pilota, que combinarà i es mourà per crear situacions de superioritat. I es preparen per a això. Però hi ha factors que els poden desarmar, i que ja hem vist en diferents partits d'aquesta temporada: que l'equip de Guardiola és capaç de córrer tant o més que qualsevol rival, que no es deixa intimidar per la duresa i l'agressivitat, com va passar a Màlaga, que té capacitat per defensar més bé que cap altre i atacar com fa sempre, com va passar a Milà, que té sentit per activar-se quan convé, com va passar a Getafe, que pot deixar el rival sense arguments d'entrada, com va passar a Santander, que en l'intercanvi de cops és més contundent, com va passar contra l'Atlético. Que és un equip capaç de fer el que requereixi cada situació. Com ahir altre cop. Que és un equip que té una fórmula universal (el seu estil) però també un pla per a cada cas, per a cada rival. L'entrenador del Dinamo de Kíev, Valeri Gazzaev, va dir que havia vist el Barça contra el Màlaga i que sabria fer-ho millor per contrarestar el seu joc. És cert que el Dinamo va crear més dificultats, però els blaugrana les van resoldre de manera clara i, a estones, brillant. Ahir Hugo Sánchez va intentar una nova fórmula, i tampoc se'n va sortir del tot. L'equip de Guardiola aprofundeix en les fórmules per treure la pilota jugant des de darrere, i ahir li va faltar una mica més de migcampisme. I amb Ibrahimovic, la mou encara més en atac. També ho va intentar infiltrant Messi entre línies. Tot per buscar la mateixa competitivitat per camins nous. El resultat, de moment, sempre és el mateix. I això pot crear una sensació d'exagerada superioritat. Però s'ha de valorar que cada partit té complicacions i que cada rival s'ha de superar. Només així s'arriba lluny. Mai a la perfecció, potser; sí a la millora constant.