Afavorir la lectura: una solució

Suposo que tant vostè com jo estem farts dels qui –bla, bla, bla...– es queixen o donen dades esgarrifoses de com n’està, de malament, el món (populismes, deportacions, educació, etc.), però no fan res, absolutament res, per a canviar-ho. Aquest matí, passejant per Taialà (Girona), he escoltat a una ràdio estrangera una idea, senzilla, i molt operativa, de com afavorir l’amor per la lectura, el desig de llegir. Especialment entre nens i nenes, però també per a totes les edats. Els dos principis “secrets” són: (a) llegir ha de ser un plaer, mai una tortura; (b) el fracàs, en qualsevol activitat (també en la lectura), ens n’allunya: cal conrear principalment i habitualment “èxits”.

I ara ve la bona: com aconseguir-ho? Seré breu, i estic a la seva disposició per aprofundir-hi: (1) llegeix als altres a cau d’orella (contes als petits, assajos o notícies als grans, o poesia, també poesia!); (2) com que és una acció “personal”, quan la cara sigui de “no entenc el mot o l’expressió”, atura’t i aclareix-los-els (les dades són nítides: si no entenem el 5% dels mots, llegir esdevé un sofriment); (3) procura ajudar el fill, alumne, amic, jubilat..., qui sigui, a passar de la “teva” lectura amable i que fa pessigolles a l’oïda (també podria dir pública, a l’escola o la biblioteca, sempre que qui llegeixi ho faci a poc a poc, clar i bé) a la “seva” lectura personal i “privada”. Com quan acompanyes un patufo que aprèn a anar amb bicicleta i el vas deixant solet. Ja ho tenim: tres passos.

Comencem? Qui vol que li llegeixi alguns dels darrers Premis Literaris de Girona, de fa pocs dies? No serà pas un patiment, ho garanteixo.