Una de les condicions que ahir mateix reiterava el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, perquè un referèndum sobre la independència a Catalunya sigui plausible i viable és que “interpel·li tothom”. Per sentit comú, és el que és desitjable. Però com s'aconsegueix, això? Ja no es tracta de si és acordat o no amb l'Estat espanyol, si és legal o no, si és “efectiu” i “reconegut” internacionalment, que són els nous adjectius amb què ara es vesteix aquesta solució política. Com es fa quan, al Parlament, els partits decididament contraris a la independència ni tan sols participen en la votació de resolucions sobre el referèndum? Com es fa quan el que es bandeja és la formulació mateixa de la pregunta, el seu hipotètic debat?