En la corrua de mítings electorals dels últims anys era curiós apreciar el vocabulari que utilitzava l'exlíder del PSOE per referir-se a Catalunya. “Singularitat” és el més gruixut que li recordo. Ara que ja no té càrrec ni al partit ni al Congrés, diu que sí, que Catalunya és una nació. Ara que busca convertir-se en l'home fort de l'ala –o l'aleta– d'esquerres d'un partit en flames i cada cop més repenjat al reaccionarisme, ara pica l'ullet a Catalunya. És el gest antic de “si tu no hi vas, ells en tornen?” Personalitats socialistes prou diferents com Pere Navarro o Ximo Puig demanen aquests dies no caure en el tacticisme. Però sembla que tant els que encara hi són com els que són fora o volen tornar no deixen d'estar inspirats per una torturada estratègia.