Algú encara se sorprèn quan algú s'emociona parlant del familiar desaparegut en la guerra. Aquest algú potser no ha pensat mai en l'abast de la guerra i la dictadura: a la mort, s'hi ha de sumar la misèria, el terror, la devastació moral, la repressió en tots els nivells... Coses que moltes dones van haver de suportar soles. Anem tard en la identificació de les restes de les víctimes. Però no prou perquè la guerra acabi semblant una pura casualitat, que és el que alguns voldrien. El gest de familiars explicant la seva història i buscant, tot i les dificultats, els seus desapareguts, va contra el silenci imposat. Les noves generacions hem de tenir el context ben clar per no ser còmplices d'aquest silenci tan insidiosament alimentat durant dècades.