Es veu que el terme constitució prové del llatí cum (amb o en conjunt) i satuere (establir, construir). Vistes així les coses, sembla que en el cas de la Constitució espanyola fa temps que li falla l'aplicació de la preposició (la idea de fer les coses amb els altres). Ara fa riure trobar la declaració política d'un exsenador, el 1979, que deia que encara no calia reformar-la. En els últims anys, les expressions dels mandataris espanyols de cada 6 de desembre han estat només per tancar amb pany i forrellat el text, cosa que, paradoxalment, ha alimentat les ànsies d'altres “processos constituents”, les ganes d'organitzar-se d'una altra manera. Ja té gràcia, però la reforma de la Carta Magna sembla molt més lluny ara que el 1979.