Hi ha una dita que diu que “Nostru Senyor té un bastó que pica i no fa remor”. Doncs el nostru senyor Tribunal Constitucional té un bastó similar que, ben al contrari, sí que en fa, de remor. I ara sembla que no hi ha Déu que pari ni l'activitat del bastó ni els efectes de la seva remor. Mentre per una banda el govern espanyol ofereix una “operació diàleg” kitsch, d'un significat més aviat inexpugnable, de l'altra, se succeeix l'activitat de la maquinària judicial. Aquesta doble via pot oferir grans tardes de glòria i de paradoxes també inexpugnables. Els seus resultats polítics són més que dubtosos: la maquinària judicial engegada ja va sola i l'espasa de Dàmocles posada sobre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pot dinamitar-ho tot.