Diuen que la crisi ha marxat i això, tot sovint, s'acompanya d'una desmemòria alarmant: es fa com si, en realitat, la crisi mai no hagués existit i es tornen a inflar bombolles amb la mateixa naturalitat que el nen llepa un nuvolet de fira. Els preus del lloguer a Barcelona tornen a estar en els núvols i es torna a obviar l'abisme terrible entre els sous i el que s'ha de pagar per tenir un sostre. El nuvolet de fira es va fent gros, fins que un dia apareix una xifra inapel·lable com és la de l'estudi de l'Institut Cerdà: més de 87.000 famílies viuen en pisos il·legals. Allò que als anys 90 era una opció de vida, ideològica, ara per a molts és l'única possibilitat. Potser la crisi se'n va, però així, sense oportunitats de triar, la injustícia es queda i s'eixampla.