En el ple de la declaració de la República Catalana planava una pregunta: si el govern disposava d’una estratègia real i ferma (i prou fortalesa) per poder desplegar el que significa aquesta declaració i, alhora, fer front a la ràtzia de l’Estat (PP, Cs i PSOE) en forma d’article 155. Segurament perquè titil·lava la incertesa sobre aquesta pregunta i l’amenaça de presó sobre els representants independentistes, a l’hemicicle l’encarcarament guanyava a l’alegria. Fa l’efecte que tot estava lligat perquè l’1-O hi hagués urnes i paperetes, i que després l’estratègia s’ha hagut d’anar refent cada dia (els fets del 10 o el 26 d’octubre en són exemples). L’Estat, que ara s’ha tret del barret l’ocurrent invent del 21-D, no desaprofitarà l’ocasió de passar el corró.