Els residus nuclears, una realitat

L'obertura del procés de selecció d'una seu per al magatzem de residus d'alta radioactivitat torna a enfrontar els arguments a favor i en contra de l'energia nuclear. El problema potser és que aquest debat no s'hagi tancat abans, fins i tot abans de revisar el permís de Garoña. L'Estat continua buscant solucions a curt termini en un àmbit que requereix mirar més enllà. Els residus hi són, perquè més de 3.000 tones s'acumulaven als dipòsits de les centrals a finals del 2005, i s'hi ha de donar una solució, que pel que sembla és un únic magatzem. I el magatzem s'ha d'instal·lar en algun lloc, com les presons. Ara bé, sense un guió establert sobre el futur de les centrals, no sabem ni quina quantitat de residus s'hi haurà de guardar finalment, al marge dels dubtes sobre les tecnologies per al tractament final. Prou complex perquè amb la majoria simple d'un ple municipal, sense tenir en compte els municipis del costat, n'hi hagi prou per aspirar a ser la seu del magatzem. A l'Estat no li hauria de fer por el rebuig que genera la instal·lació si expliqués bé les coses, en comptes d'impulsar el procés en plenes vacances de Nadal, però per tenir arguments seductors cal tenir-ho tot molt clar, i no sembla que sigui el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.