El desallotjament de la UB s'ha fet tard i malament

El desallotjament de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), ocupat des de feia quatre mesos per estudiants contraris al procés de integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) va desembocar ahir en greus incidents entre joves universitaris i els agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra en ple centre de Barcelona. Si això va ser així no va ser per la decisió presa pel rector de la Universitat, al qual només se li pot retreure haver trigat massa a posar fi a una situació que havia deixat de tenir sentit fa força temps i que només ha servit per radicalitzar algunes posicions. Més enllà de l'actitud decididament violenta d'una minoria d'estudiants, els incidents van ser una conseqüència directa de la pèssima gestió dels responsables de l'operatiu policial, que van convertir el que no hauria haver passat d'una intervenció puntual en una batalla campal amb força càrregues, algunes de les quals absolutament indiscriminades. No hi ha cap argument que pugui justificar que el desallotjament de cinquanta joves acabi provocant escenes tan violentes com les que es van viure ahir a Barcelona. I encara menys que entre les víctimes de la càrrega policial hi hagués periodistes que exercien la seva tasca informativa. La situació només es pot atribuir a un error de càlcul dels alts comandaments policials.

El govern i els rectors, d'una banda, però sobretot els estudiants, s'enfronten ara a una enorme responsabilitat. Deixar de banda els incidents i afrontar la necessitat d'obrir les vies de diàleg que fins ara no han estat possibles, i que són absolutament necessàries per introduir millores en l'aplicació del procés d'integració a l'EEES.