El govern valencià, obligat a acceptar la unitat del català

La unitat de la llengua, el qüestionament de la qual ha estat instrumentalitzat des de la transició per la dreta valenciana, acaba de rebre un important empenyiment legal amb el reconeixement –encara que subreptici– del títol de filologia catalana, per part del govern de Camps, com a eximent de la prova de valencià en les oposicions a docent. Fins ara, la situació era kafkiana. D'una banda, en la convocatòria a places de mestre s'admetien títols que no estaven reconeguts ni pel ministeri ni per les universitats, com ara el de «llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana)»; i de l'altra, la Conselleria d'Educació havia acumulat fins a 28 sentències –9 del Tribunal Suprem– que la instaven a modificar l'actitud. I han sigut precisament aquests pronunciament judicials –alguns redactats en to molt dur per magistrats que censuraven la reiteració en la desobediència– i l'amenaça d'incórrer en un delicte de prevaricació els elements que finalment han forçat l'executiu valencià a rectificar.

És cert que avui al País Valencià no hi ha cap entrebanc que amenace el reconeixement en el plànol legal de la unitat de la llengua, gràcies a les sentències –totes favorables– i a la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no ens enganyem. El PP no està disposat a deixar d'utilitzar l'anticatalanisme com a reclam electoral. Recordem que la Generalitat Valenciana està tancant els repetidors que permeten que TV3 es veja al País Valencià i que manté fora dels circuits oficials les entitats que defenen aquesta unitat.

Una altra cosa són les infraestructures de l'eix mediterrani, on sí sembla que hi ha plena sintonia a ambdues vores del riu Sénia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.