El col·lapse judicial no necessita només inversió, sinó voluntat

La memòria judicial del 2009, presentada aquesta setmana passada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la màxima instància judicial del país, ha posat un cop més en evidència els dèficits endèmics d'un sistema que no necessita només de la inversió de l'administració pública, sinó també de la voluntat del col·lectiu de professionals del món de la judicatura. La presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, reclamava en la presentació de la memòria 55 nous òrgans judicials com a punt de partida per intentar pal·liar la situació de saturació dels jutjats catalans, però aquesta demanda tornarà a caure en un sac foradat perquè l'Estat no està per la feina, mentre que la Generalitat està fent un esforç pressupostari extraordinari per modernitzar les instal·lacions judicials. Més enllà de la implicació de l'administració, ara és el moment d'exigir l'esforç i el sacrifici de jutges i funcionaris, perquè d'ells depèn també que el sistema funcioni com un veritable servei públic encara que això suposi per a ells la pèrdua de privilegis.