Ensurt a la Part Alta que hauria de servir de lliçó

L'ensorrament, ahir, d'un edifici al carrer Civaderia de Tarragona no va acabar en tragèdia per una simple qüestió d'atzar. Això no és alarmisme. És una reflexió ineludible que fins i tot va portar ahir l'alcalde mateix de la ciutat a admetre que tothom, administració i propietaris, s'ha d'espavilar. L'atractiu turístic i cultural de la Part Alta i malauradament d'altres nuclis antics del país conviu amb un grau de degradació d'alguns edificis que no ha estat atallat per les polítiques urbanístiques de creixement expansiu. Quan les ciutats han començat a revisar la musculatura del seu cor, en algun cas ha estat tard, i els ajuntaments, conscients, ara sí, que una actuació integral amb recursos propis s'allargaria perillosament –només cal veure el que va passar ahir–, s'han aferrat a les convocatòries de la llei de barris de la Generalitat. Tortosa, Valls o Tarragona en són exemples. Però fins i tot per la via de la urgència i la subvenció, els temps es dilaten. A la Part Alta de Tarragona, on en els darrers tres anys s'han produït cinc esfondraments i tres desallotjaments preventius d'edificis (comptant-hi l'incident d'ahir), hi ha més de vuitanta edificis en estat dubtós o deficient sobre els quals no s'ha visualitzat cap actuació durant el primer any d'aplicació de la llei de barris. S'ha començat per algunes accions socials i en general costa molt començar a fer rodar tota la maquinària i l'engranatge que requereix el pla integral, com també ha passat en altres llocs. Però, mentrestant, en alguns edificis hi ha un perill real que puguin provocar tragèdies. Al marge de la llei de barris, hi ha necessitats que haurien de ser prioritàries, i tothom, de veritat, hauria de posar-se les piles.