El doble discurs del PP sobre la moció de Benidorm

Poques vegades un partit havia acumulat un bagatge tan incoherent entre el que exigeix fer a la resta i el que practica pel seu compte com el PP valencià en el cas de la moció de censura que ahir va derrocar el govern de Manuel Pérez Fenoll a Benidorm. És clar que el nou alcalde, Agustín Navarro, ha trobat suport en un regidor trànsfuga i que això, almenys mentre existisquen candidatures amb llistes tancades, transgredeix l'expressió de la voluntat popular en les urnes. Però ho denuncia tot esquinçant-se les vestidures un partit que acapara amb rotunditat el poder municipal al País Valencià i que no més lluny de l'any passat va emparar mocions de censura de signe contrari a la Marina, la comarca de Benidorm: Dénia, la Vila Joiosa, la Vall de Laguar... I, més encara, ho critica la formació que en 1991 va beneir la fosca moció de censura que va permetre a un dels seus, Eduardo Zaplana, arribar a l'alcaldia del mateix Benidorm, trampolí des d'on va passar a la presidència de la Generalitat Valenciana i al govern d'Aznar. En aquest sentit, resulta insòlita la comparació que el president Camps va realitzar fa uns dies entre la moció d'ahir i la de Zaplana: «Llavors no hi havia pacte antitransfuguisme», va justificar tranquil·lament. D'altra banda, no deixa de sorprendre la posició de la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, durant el procés de gestació de la maniobra de Benidorm. Sembla poc creïble que haja sigut incapaç de paralitzar la moció tot i que es tractava de la seua pròpia agrupació i que entre els regidors rebels s'hi trobava la seua mare. Amb aquest consentiment implícit, Pajín ha desautoritzat l'incipient lideratge de Jorge Alarte en el PSPV-PSOE, contrari a la moció.