Opinió

Tribuna

Saturació informativa

“Saturar-nos informativament és una estratègia per treure'ns la llibertat

Vostè, com jo, deu haver experimentat una sensació d'esbaltiment o d'atordiment quan veiem, a les prestatgeries d'un supermercat, massa productes d'un mateix menjar. En què es diferencien?, el color, el preu, la mida... Quin maldecap: no sabem què fer. Fent-me “el psicòleg” he espiat els qui –també de la generació X, Y o fins i tot Z, la dels del 2000 en endavant– toquen un parell de capses o bosses, segueixen amb el carro i..., una estona després, tornen al prestatge inicial. Necessitaven aturar el cervell, la hiperactivitat perceptiva. Estem saturats!: tenir massa coses per triar també fa mal.

En anglès en diuen “information overload” i ho tenen ja molt estudiat. Ho va divulgar temps era temps el futurista Alvin Toffler, a supervendes com Future Shock (1970). La seva intuïció és simple: existeix un preocupant estat psicològic, que afecta individus i societats, fruit de “massa canvis o dades en poc temps”. Alguns ens n'adonem però també hi ha ximplets a qui, com als peixets de colors –de memòria minsa–, tot els sembla bé si se'ls distreu.

El psicòleg Miller afirma que la capacitat per emmagatzemar informació immediata –a molt curt termini– es limita a uns set fragments d'informació ensems. Afegeix que, en condicions de sobrecàrrega, les persones ens confonem i som propenses a prendre decisions ben pobres en relació amb la informació que hem rebut. O sigui, pensem pitjor. Crec que això és el que em passa cada cop que he de comprar cereals o també iogurts: n'hi ha massa tipus. Els haurien de limitar a set, per exemple.

Tot i així, tenir més d'una informació va bé: ens dóna una innegable sensació de llibertat, ens permet tenir preferències sense haver de passar per l'adreçador. Però compte!, que no ens faci talossos. No els volia pas assessorar per comprar a mercats o a les xarxes. Desitjo que triem el bé comú. Força líders polítics volen donar garsa per colom: se n'aprofiten quan estem estordits i, aleshores, surten per la televisió i ensarronen un parell de milions d'enfavats i empegueïts per La Sexta o Antena 3. Diguem-los: “Escolti, no m'atabali, vostè!” Saturar-nos informativament és una rònega estratègia per treure'ns, de fet, la llibertat. Com em passa amb els cereals i els iogurts, ens fa triar malament.

En el procés català, jo ho tinc clar: amb perspectiva, “des que vostè es guanya les faves al Parlament, o a l'Ajuntament, què ha fet per Catalunya”? Si vostè xerra pels colzes però –fins i tot tenint amiguets a Madrid– no fa res de res pels catalans, ¿què em vol vendre? No ens sobrecarreguin d'informació, que així se'ns ensarrona i es redueix la qualitat de la decisió. La va clavar, en
David Shenk, parlant-nos de la “boira de dades” (Data Smog, 1997). Votem, intervinguem en l'opinió pública cada cop que calgui, ja sigui els 11-S o quan ens peti: ni l'apatia ni refugiar-se en un monestir o a la botiga. Hi ha sortida!, de la mateixa manera que hi ha cereals i també iogurts millors. Cal que siguem ciutadans compromesos i eixerits, a fi que no ens entabanin els qui pensen haver descobert la sopa d'all jugant a “estar al mig”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.