El botxí comunica la pena al condemnat i li diu:

-Ho sento però t'he de treure un ull.

-Un ull! No fotis que em deixaràs borni.

-No pateixis, a aquell els hi trauré tots dos.

-Ah! Aleshores endavant.

Els efectes del procés català sobre les institucions i la política espanyola són tan devastadors que més d'un cop m'han fet pensar en aquesta esperpèntica conversa. La impossibilitat de travar acords amb els partits nacionalistes de Catalunya és un dels factors que han bloquejat durant molts mesos la investidura del president i la constitució del nou govern espanyol. L'espantall del referèndum ha fet que el PP no hagi pogut o volgut obrir vies de diàleg amb unes formacions que tenien prou vots per garantir la formació de la majoria. Les conseqüències en el PSOE encara són més greus, perquè l'anatema català ha degenerat en esquarterament del partit. D'una banda els partidaris d'explorar un govern de progrés i de l'altra, els que s'estimaven més mantenir Rajoy a La Moncloa abans que parlar entre altres, amb formacions com Convergència o Esquerra. Mentrestant qui dies passa, anys empeny, i el risc que es punxi la bombolla del dèbil creixement econòmic s'accentua, la incertesa congela les inversions, el pes internacional s'esllangueix i l'entossudiment bloqueja les vies de diàleg entre el govern d'Espanya i el de la Generalitat. Davant la possibilitat real de quedar tots bornis o pitjor, que algú hi perdi la vista, sembla estrany que no es pugui trobar una escletxa de llum per on esbordellar el mur de silenci.