L'implicat explica que la primera pregunta que el jutge li va fer era si per trencar un ou i fer una truita calia fer força. Si no haguéssim llegit cap notícia en els darrers dies i no disposéssim de cap mena de context –coses, de fet, cada vegada més corrents–, el relat podria continuar per la via d'un conte d'irrealisme màgic de Pere Calders. O bé podria farcir la peça teatral satírica que Serafí Pitarra va titular Ous del dia! És que l'acusat va ser trobat amb una closca d'ou trencada, el rovell a una banda i la clara a una altra? (Han de saber que aquesta pràctica extrema ha estat habitual entre qui tenia el colesterol massa alt i s'havia de desfer del rovell per evitar que s'enfilés més). O és que l'acusat era un pertorbat obsedit a trobar el mètode per succionar l'interior de l'ou per administrar-lo en una truita i evitar l'ús de la força?

El jutge investiga per incitació a la sedició el regidor de Capgirem Vic, Joan Coma, per haver fet un joc d'ous dialèctic. En concret, per l'afirmació feta en un ple municipal i que el regidor i exdirigent del partit xenòfob Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, va denunciar. “Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous”, va dir Coma, defensant una moció de suport a la resolució del Parlament de ruptura (amb l'Estat). D'aquí a l'Audiencia Nacional. Ja anem veient com van les coses i qui és, en realitat, la mare dels ous en aquest Estat. És clar que Coma no havia d'haver passat per alt l'aviram a què al·ludia la seva frase. El jutge que s'interessa per les truites és un expolicia franquista, Ismael Moreno, per a qui, per tant, la gallina dels escuts de la dictadura podia haver tingut alguna significació més enllà de ser ponedora. És el mateix jutge que va detenir uns titellaires en considerar que els seus putxinel·lis enaltien ETA. Però tant és, perquè la transició va ser una operació per amagar l'ou i, en canvi, inflar a cor què vols, pelotazo amunt, pelotazo avall, la gallina dels ous d'or. Una operació per convertir la ciutadania en la gallineta cega –i muda– i perquè, al final, no sabés distingir un ou d'una castanya.