Andrej Holm és un sociòleg especialitzat en la bombolla urbanística que treballava a l'Ajuntament de Berlín. Arran de la constitució del nou govern de la capital alemanya, format per socialdemòcrates, l'esquerra i els verds, el varen nomenar secretari per l'habitatge. Però Holm tenia un passat ocult. Als 18 anys havia format part de la Stasi, els serveis d'intel·ligència de l'antiga República Democràtica Alemanya, la infame policia del règim comunista. Com sol passar als països democràtics, el descobriment ha acabat amb la seva dimissió després que l'alcalde de Berlín li retirés la confiança.

Quan ja fa més de quaranta anys de la mort d'en Franco, és insòlit que les cunetes encara vessin de cadàvers que esperen una sepultura digna i que milers de castigats o els seus descendents esperin una reparació malgrat que sigui simbòlica. I fa mal al cor veure que en altres indrets els col·laboracionistes amb les dictadures són apartats de la taula de la democràcia mentre que aquí no només mai no han hagut de passar comptes sinó que durant anys i panys, després de la dictadura, varen exercir càrrecs principals com si fossin persones d'honor. I no es tracta de represàlies ni d'estigmatitzar persones i fets que varen passar fa més de mig segle. És només un acte de justícia necessari per tancar una etapa que va esquerdar la societat en dues meitats i que el franquisme va fer tot el possible per consagrar-ho per sempre més. La transició, ara sovint tan difamada, va ser un bon exercici de reconciliació entre els dos bàndols que lluitaren acarnissadament, encara que un fos originari d'un cop d'estat facciós. Però amb prou perspectiva històrica, ara ja toca revisar vides i actituds per tancar definitivament el capítol.