És curiós que en un dels últims indrets d'Europa on va governar una dictadura feixista no hagi reeixit un partit que encarni la ultradreta com els que treuen el cap en altres països propers. Tan sorprenent com que quan el voltor del racisme plana sobre el continent, aquí cap formació xenòfoba s'hagi guanyat un espai polític important. Una explicació ràpida podria fer pensar que no hi ha prou massa crítica de racistes i feixistes que apuntalin aquestes ideologies, però tots sabem que la realitat és ben diferent. El populisme en les seves variants més perverses està instal·lat en el moll de l'os de la societat i es manifesta cada cop que els seus exponents perden l'últim bri de vergonya que els manté camuflats enmig de la massa uniforme. I això passa quan un grup de vailets insulten i menystenen una noia només perquè té la pell fosca. O uns altres assalten un bar perquè els comensals no combreguen amb les seves afinitats esportives. Però sobretot, quan emparats en l'anonimat de les xarxes, calumnien i difamen només amb el pervers desig de fer mal i destruir reputacions. Covards que en lloc d'anar de cara s'amaguen darrere en la foscor d'Internet per escampar tot el seu odi miserable contra víctimes que no tenen ni l'oportunitat de defensar-se. Aquests són els autèntics feixistes d'avui en dia, ressentits fills del totalitarisme i el nazisme que volen curar les seves frustracions empudegant tothom en el seu femer. Semblaria lògic que des de les administracions es comencés a pensar en mètodes eficaços per descobrir aquests malànimes i frenar la seva escampadissa de ressentiment. Perquè sinó, potser ja no hi serem a temps.