No m'agrada fer els articles perquè toquen. Deuen ser les ganes de fugir del ramat així que sents la llana al clatell que t'engavanya. Per això aquest no és un article sobre el Barça excels ni tampoc sobre el 8-M, ara que s'ha acabat de celebrar el Dia Internacional de la Dona. És un article sobre la perplexitat quotidiana per coses que encara has d'aguantar, sent una dona. Sobre la perplexitat en carn pròpia. Abonant-se a un llenguatge buit –aquesta taca que tot ho tenyeix–, hi ha un cert feminisme que corre el risc de desviar l'atenció de problemes gravíssims. Els que més, les situacions de les dones a qui el marit insulta, apallissa o assassina. Una violència que té lloc, avui en dia, en aquest país, amb la mateixa naturalitat que s'apuja el preu de la llum.

Anava a explicar la meva perplexitat amb dos casos recents:

En una conversa de nivell de coneguts i saludats, una dona em pregunta l'edat i si tinc parella. En respondre a les dues qüestions, me'n fa una altra: “Així potser que t'hi posis, no?” Dubto de si em demana per detalls de la meva darrera còpula o de la meva vida sexual. Aquest és l'únic comentari que se li acut a partir de creuar els paràmetres dona+parella+edat?

Un senyor del poble on visc –i on no he nascut– em tracta de “senyora de”. Vull dir com si ser la companya d'algú fos el meu càrrec, la meva vàlua. Ho fa sense adonar-se'n i sense voler ofendre. Tant hi fa que hagis estudiat, que facis de periodista, que hagis publicat algun llibre, que t'hagis rebel·lat contra masclismes familiars, que t'esforcis a entendre el món, a tenir opinió pròpia, a ser tu mateixa... Encara, avui en dia, algú t'ha de tractar de “senyora de”. Una vegada més, i com sempre, el problema és la llufa que et pengen i au, ja t'ho faràs. Si treballes en un determinat diari, si tens tal parella, si et fas amb aquests homes, si crides veient el Barça... deus pensar així o aixà. I tot solucionat. La llufa és de fàcil penjar a les dones, ni que sigui per la força de la tradició. Com que se'n pengen a tort i a dret tots els dies, aquest no deu ser un article sobre el 8-M.