Quan era petita, la mare ens duia al mercat de Canovelles a comprar fruita i roba perquè era més barata. Hi anàvem ben aviat perquè a pagès totes les coses se solen fer d'hora. Ahir vaig fer una mica de volta per anar fins a l'hospital (coses de no gastar cotxe) i vaig tornar-hi a passar. Quan vaig travessar un dels ponts entre Canovelles i Granollers, em vaig trobar una cercavila de gent que hi anava. Una d'aquestes rutes que no se solen veure, per on passa gent d'arreu (variada de veritat), amb el mateix objectiu que teníem fa 25 anys la meva mare i jo... Encara hi troben les gitanes que em perforaven els timpans amb les seves proclames de màrqueting? Aquest mercat invisible m'ha fet pensar en un altre mercat, el de Sant Jordi, i en tot el Sant Jordi que no se sol veure o, millor dit, que no se sol ensenyar. Segons dades d'enguany, els 10 llibres més venuts no representen ni el 7% del total de vendes. I, en canvi, hi ha una insistència a fer articles sobre quins seran els més venuts i, després, sobre l'efecte de figurar a la llista dels més venuts. Per contra, la literatura infantil i juvenil, tan menystinguda (ara que ja ha passat la febrada de la Fira de Bolonya), suposa el volum més important de vendes de la diada (el 35,31%), per sobre dels llibres de ficció. Per què se simplifica el Sant Jordi com si fos una cursa de Fórmula 1? No ensenyar aquesta autèntica diversitat només redueix la realitat a un carrer estret o a una conversa d'ascensor.