Entre amics i familiars tinc a prop, un bon grapat de professionals de l’advocacia. I quan parlem de la escassíssima presencia del català als tribunals, invariablement expliquen que hi ha molts magistrats i jutges que no dominen la nostra llengua i abans d’embolicar-se en traduccions i disquisicions complexes opten pel castellà. Es mes fàcil per tothom i si el primer deure del lletrat es defensar de la millor manera possible els interessos del seu patrocinat, l’explicació es versemblant encara que col·lideixi amb el dret lingüístic bàsic. Però el que realment posa els pes de punta son les dades de l’estudi elaborat per la Universitat Autònoma segons el qual un 54 % de la informació parlada en un judici no s’interpreta a la persona jutjada i un 2´7 de les intervencions completes mai s’arriben a traduir. Els investigadors han detectat també 21 errors que poden influir en el resultat del procés per cada hora traduïda, un cada tres minuts. Per acabar-ho d’adobar, es veu que hi ha alguns intèrprets que s’atorguen el dret d’expressar idees pròpies, aconsellar o fins i tot advertir l’acusat, lo qual òbviament depassa de molt les seves funcions. Tampoc ajuda que alguns jutges parlin tan ràpid que no doni temps a traduir l’informe final o la sentencia si es dona el cas. Val a dir que l’ estudi esta basat en vistes on es feia servir l’anglès, el francès i el romanès i que en el cas del català, potser hi hauria alguna correcció en positiu. Però vist el panorama no sorprèn que el català encara sigui un estrany en la majoria de sales de vistes i judicis. Qui vols que s’arrisqui quan hi ha en joc la pell.