La fe

Fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l’experiència vital de les realitats no materials. També es defineix la fe com el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense que hi hagi cap necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Per tant, el significat de fe està associat a la voluntat explícita de creure en alguna cosa amb confiança absoluta, sense condicionants i sense necessitat de cap prova externa. La fe, per tant, es considera autònoma i deslligada de la raó.

Si vinculem la fe amb un déu, un líder o un ideal, ens trobem que, el que es produeix en els individus que tenen fe en aquell déu, líder o ideal, és una adhesió personal que comporta trobar un sentit darrer a la pròpia existència. També parlem de fe com la “paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa i la fidelitat, sense fissures, a algú”.

Per altra part, en l’Antic Testament, l’acte de fe s’entén com un acte d’abandonament a les mans de Déu; que ens entreguem a Ell perquè només en Ell veiem la salvació. En el llenguatge popular “fer un acte de fe” significa confiar en algú sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència.

Bé, arribats a aquest punt, només per un acte de fe (i per tant aliè a la raó o a l’experiència) dels que creuen en aquest procés que ens ha dividit i que ha provocat una crisi econòmica i de prestigi com a poble, puc entendre que no es qüestionin ni es demanin explicacions dels incompliments, les falsedats i les voluntats manipuladores que, encara ara, els líders que varen proclamar la declaració unilateral d’independència van transmetent a la ciutadania.