«Manis»

L'acte de córrer davant la policia ocupa un lloc de privilegi en la mitologia catalana contemporània, fins al punt que ha passat a convertir-se en una coreografia de la contestació, en la qual bona part dels participants hi són més per poder explicar que un dia van ser atonyinats que no pas per defensar els seus legítims interessos col·lectius. Això no justifica pas que la policia els hagi de complaure apallissant-los a cor què vols, perquè, d'entrada, gastar el material antiavalots i pagar hores extres per satisfer els capricis d'alguns entraria en el terreny del malbaratament de fons públics, i també perquè les rifes d'hòsties sempre acaben tocant de rebot molta gent que no n'havia comprat números. Però el pitjor del cas que ens ha ocupat aquests dies és que, al final, s'ha fet una manifestació sense incidents i tothom se n'ha acabat felicitant com si fos una gran fita, quan hauria de ser el resultat normal.