Rèplica a l'article " Contra la ideologia de gènere" de Manuel Castaño, publicat a El Punt Avui.

Si alguna virtut han tingut el triomf de l’equip de la selecció espanyola femenina de futbol i el cas Rubiales és desemmascarar que el que en un altre moment vèiem com a natural i de sentit comú s’ha demostrat simplement ser una estructura social fonamentada en una ideologia. Que les dones saben jugar a futbol de forma competent i professional o que un petó no desitjat és violència de gènere ha estat consecució de la lluita feminista, de l’esforç de tantes i tantes dones que s’han sacrificat i lluitat per una qüestió tan simple com és que tots els éssers humans són diversos i iguals.

En el diari d’avui s’ha publicat un article que va contra aquest principi i pontifica sobre la realitat natural i el sentit comú per atacar i deshumanitzar les persones trans.

Com a activista gai d’una certa edat, el discurs de l’article m’ha recordat a l’inici de la lluita d’alliberament LGTBI, esquitxada amb els nous corrents reaccionaris internacionals.

Primer de tot voldria posar el focus en que estem parlant de persones. Sí, les persones trans són persones que riuen, gaudeixen i pateixen com la resta d’humans. No estem parlant de reptilians que volen conquerir el món o d’una conspiració d’il·luminats, tot i que l’autor deixa entreveure més d’una vegada les seves simpaties envers les explicacions conspiranoiques.

Qualsevol que hagi estudiat una mica d’història o sociologia sap que un dels objectius principals per poder intentar reprimir o acabar amb un grup és deshumanitzar-lo. L’exemple dels nazis advocant totes les injuries possibles contra els jueus és paradigmàtic. Clar que, si grates una mica sobre les falses noticies, la realitat de les persones trans es una història de supervivència i dignitat més enllà de la seva persecució, discriminació i assassinats. Avui dia la persecució i assassinat en gran part del món es una dolorosa realitat (avui he pogut llegir un dossier de l’Observatori de Morts i Violència contra LBGTI+ al Brasil segons el qual en el 2022 s’identifiquen 159 transvestits i dones trans assassinades)

Un punt principal és deixar clar que el terme “ideologia de gènere” s’utilitza de manera negativa i despectiva per part dels sectors reaccionaris (des del trumpisme, fins a Giorgia Meloni passant, com no podia ser d’altra forma, per Vox). És un terme inventat per cancel·lar o desestimar la diversitat sexual i de gènere que s’han anat obrint pas en les societats.

La ideologia de gènere no existeix com a categoria dins de les ciències socials, és un constructe que busca injuriar les reivindicacions dels drets de les dones i de la diversitat sexual.

També cal destacar el reduccionisme que fa del terme “natural”. Sembla que natural és el que ell pensa, valida o sent, i el que puguem sentir altres humans no és natural. I el que trobo d’una crueltat innombrable és quan nega el dret de ser famílies a les persones LGTBI. Les nostres parelles, les nostres unions, els nostres infants i pares en cap cas formem una família? No tinc comentaris per a una ignorància i violència escrita com aquesta.

Per sort la societat, gràcies a la lluita feminista i LGTBI, continua avançant en la seva comprensió de la diversitat que existeix entre els humans. Com diu el meu admirat Eudald Carbonell, encara no som humans.