Des de fa alguns anys hi ha escassedat de cigars havans en els nostres estancs. Alguns ni tan sols en tenen o els pocs que els arriben desapareixen ràpidament. D’altres mantenen caves en bones condicions però la quantitat que en reben, de cigars havans, ha baixat molt i algunes marques estan desaparegudes. Com a fumador de puros els ho puc ben assegurar i el pitjor de tot, pels que tenim aquest vici, és que el preu s’ha incrementat d’una manera notòria. Fa poc em van oferir un cigar havà que gairebé arribava als 85 euros la unitat. No el vaig pas comprar. Les marques que habitualment consumia han passat de valdre sis o set euros a estar per damunt dels setze, arribant fins i tot a superar els vint euros. Si en trobes, és clar. En alguns establiments els havans ja es venen en caixes i per tant tenir clar que trobaràs un bon havà el dia que et ve de gust, ja no és pas feina fàcil. L’altre dia un amic estanquer em va dir que li havien ofert una caixa de puros que superava els trenta mil euros i que, tot i que podia col·locar-la, no l’havia comprat.

Als estancs, des de sempre, es trobaven bones marques de cigars havans i en abundància i una de les causes era que l’Estat espanyol, durant el franquisme, no va fer cas de l’ordre d’embargament dictada pels EUA als productes cubans després de la revolució de Fidel Castro. Fins i tot s’explica l’anècdota que el president Kennedy, abans de signar l’ordre que vetava els productes cubans, va fer anar els seus assistents a diferents caves i va aconseguir més de 1.200 cigars per garantir-se material per a un dels seus plaers secrets. Fos o no aquest el motiu, l’Estat espanyol havia estat des de sempre un dels principals importador de cigars havans. Però ha deixat de ser-ho. Quan preguntes el perquè al teu estanquer, la resposta es repeteix: la Xina se’ls queda tots.

Certament la distribució mundial de les grans marques de cigars havans està ara en mans xineses que han acaparat la majoria del mercat, arribant a comprar en origen i fins i tot amb gent arreu del món que es queda tot el que arriba a l’estanc per revendre-ho després a la Xina. El mateix problema que té l’Estat espanyol el té Europa. La Xina s’ha quedat la gran majoria del mercat. Els vegueros han estat sempre un producte de luxe però ara és una mena de luxe asiàtic.

La distribució d’havans és ara mateix qüestió de xinesos i el preu ja no es marca a Europa sinó a Hong Kong. Empresaris de la Xina s’han quedat la meitat de l’empresa cubana que els distribueix i que durant un temps va estar en mans de l’espanyola Altadis. La Xina té molts milionaris però com que el mercat està protegit, hi ha més demanda que no pas oferta. Per tant, en busquen arreu del món. I això ha provocat que els nostres estancs hagin quedat, si no buits, amb moltes mancances, perquè els havans que arriben, alguns estanquers els reserven per als seus clients de tota la vida. Alguns estanquers parlen que la producció cubana també ha baixat, i és cert, però la causa principal de la manca de cigars havans i del seu augment de preu el tenen les fortunes asiàtiques. Els nous i potents clients han rebentat el mercat.