Opinió

l'entrevista

“Hi ha versos de Khayyam fins i tot en pel·lícules”

Com és que sap tantes llengües?

Des de sempre les llengües m'han interessat molt, i l'Àsia i el món oriental. Sobretot el Pròxim Orient i aquesta regió del sud del Caucas i l'Àsia central. Des de l'institut vaig començar a estudiar-ne alguna. Quan vaig arribar a la universitat, vaig agafar l'àrab. Era l'única llengua oriental que en aquell moment s'ensenyava a Barcelona.

No hi ha cap explicació de la infantesa?

El meu avi havia estat llibreter, em regalava llibres i molts eren de Rudyard Kipling. De petit devia haver llegit moltes coses sobre l'Índia colonial i el món àrab. Potser em ve d'aquí, però no podria dir-te un fet concret que fos la causa principal.

Anava a parlar amb les venedores de La Farola per practicar el romaní, oi?

Alguna vegada hi he parlat, sí. Venedores i venedors. Eren els únics parlants que tenia a l'abast en aquell moment.

Deu col·leccionar anècdotes...

Una vegada, fa deu anys, vaig anar al Marroc. El darrer dia vaig arribar a l'aeroport just de temps. A l'hora de passar la duana, portava la foto del passaport una mica antiga i anava amb barba. I jo parlava àrab. El policia em va mirar estranyat i va començar a fer-me preguntes personals, de la família, si tenia alguna relació amb el món àrab... Vaig perdre l'avió i vaig haver de tornar en autocar.

Dins la literatura de Pèrsia –avui l'Iran–, quin paper hi fa, Khayyam?

Per a ells és un paper més aviat menor. Tothom el coneix i gairebé tothom l'ha llegit, però no és dels més considerats. En canvi, a Occident és el primer autor persa que es va fer cèlebre. La fama a Occident és del segle XIX, quan apareixen les primeres traduccions. A l'Iran sí que és important en l'aspecte científic, com a matemàtic i astrònom. El calendari que fan servir a l'Afganistan i a l'Iran avui dia, en part, el va fer ell. És el calendari més precís de tots els que hi ha.

A l'escola s'ensenya?

No és prohibit ni perseguit. Se'l pot llegir i citar. Simplement, el règim tampoc no el promou. Però així com hi ha obres d'altres autors que es treballen a l'escola i es fan servir com a model de llengua, la de Khayyam, no.

El seu esperit crític amb la religió havia de sorprendre per l'època...

Sens dubte. Els primers manuscrits que hi ha de l'obra de Khayyam són molt posteriors a la seva mort. El més probable és que mentre ell vivia les Quartetes no circulessin públicament. És probable que les Quartetes causessin molt mala impressió. A més, va treballar com a astrònom reial, i suposo que havia de guardar unes certes formes.

A més d'un clam pel carpe diem, a les Quartetes hi ha constants efusions del vi. No és estrany?

El tema del vi és molt habitual. En la majoria de poetes, tant perses com també en la literatura àrab, el vi té una interpretació mística, mentre que en Khayyam el vi és el vi. A l'Iran fins no fa gaire es produïa vi. Però avui no se'n produeix perquè està prohibit.

Quin sentit té avui traduir i llegir un escriptor de fa nou-cents anys?

És una obra, des del punt de vista literari, molt interessant. Només per això ja val la pena que la gent d'aquí la pugui llegir. Hi ha tota una tradició, des del segle XIX, a Anglaterra, França i també als Estats Units, de molts clubs khayyamians. Hi ha molts versos de Khayyam que no tan sols apareixen en obres de la literatura anglesa o americana, sinó que fins i tot surten en pel·lícules de Hollywood i en sèries. És representant d'una literatura, la segona més important de l'islam, que aquí és completament desconeguda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.