Si tornen els de sempre

L'endemà de les eleccions ningú no proclamarà la independència. Senzilla i dissortadament, perquè l'independentisme continuarà sent minoritari al Parlament i gràcies a les noves candidatures, alimentades espiritualment per CiU, hi ha el perill notori no només que davalli la representació independentista al Parlament sinó que hagin fet possible que el PP sigui la tercera força política del país, que és el segon objectiu del nacionalisme d'ordre en aquestes eleccions. Els dirigents de CiU es moren de ganes de pactar amb el PP a Barcelona i a Madrid. I per això és imprescindible que l'esquerra independentista rebi un sever correctiu en les eleccions. A l'hora de la veritat, l'aportació dels discursos messiànics serà d'un nefast balanç per a l'independentisme i el llegat, un personal rostit. Paradoxalment, es reconfortaran en el discurs maniqueu de l'artilleria mediàtica convergent. Aquí l'únic l'important és que sigui president el Mas, la resta són punyetes; que tot torni al seu estat natural, és a dir: amb la gent d'ordre regentant el mas. L'única i decisiva contribució de l'independentisme efervescent haurà estat retornar el món convergent a les enyorades poltrones amb el PP aspirant a fer de jutge.

Sabem sense cap ombra de dubte què no farà CiU si governa amb les mans lliures o la complicitat del PP. I també sabem què faran. Ens han anunciat que una de les primeres decisions serà eliminar l'impost de successions per a les famílies més acabalades. Sabem que amb la crisi com a pretext paralitzaran la supressió de les diputacions i la seva substitució per les vegueries. Ni per mal de morir tiraran endavant la llei del cinema si això significa incomodar les majors i el gremi d'exhibidors. Algú s'imagina CiU –amb totes les seves hipoteques i complicitats– plantant cara? És inviable per aquells que se'n van a dormir somniant en Macià però que es lleven cada dia exercint de Cambó. La mateixa actitud valdrà per a la política lingüística, lleials a la màxima d'aquest mal no vol soroll. No caldrà que Ciutadans s'enervi més per les sancions als comerços que es neguen a retolar en català.

I què no dir del concert econòmic quan Duran Lleida lideri la proposta a les corts espanyoles. Quina serà l'actitud de CiU quan ens diguin que no? Doncs el que porten inoculat als gens: gesticularan però no faran ni un pas, ni un. No és ni tan sols un problema de covardia sinó d'actitud vital davant la vida: n'hi ha que han vingut a viure bé, no a complicar-se la vida.