Opinió

LA TRIBUNA

Prou epifanies

La física quàntica i
el desenvolupament polític d'Esquerra Republicana de Catalunya
tenen la mateixa edat

Darrerament ens ha quedat clar que la majoria de la gent va a una manifestació –juliol, Barcelona– amb el cor i vota –novembre, tot Catalunya– amb el cap. El fet que hagi relegat el partit polític amb més possibilitats de creixement sobre el paper els darrers anys a quart i cinquè lloc, hauria de ser motiu de reflexió o salmòdia, ja que s'han acabat les epifanies i els messies.

En el cas que la metodologia d'un paral·lelisme –no pas els esmentats– ens fes servei, notaríem que l'esdeveniment de la física quàntica i el desenvolupament polític d'Esquerra Republicana de Catalunya tenen la mateixa edat. Malgrat que hauríem de anar una mica més enrere per trobar en la figura d'Alfred North Whitehead la real bastida filosòfica dels fundadors del moviment polític. No tant en la seva figura, que és gairebé desconeguda a casa nostra, sinó en la influència que va tenir en els filòsofs francesos Maurice Merleau-Ponty i Gilles Deleuze. No estic gens interessat que el lector apreciï el meu coneixement de passar pàgines d'una enciclopèdia, més aviat voldria traçar amb igual ignorància o agosarament que North Whitehead, el mestre de Bertrand Russell i qui va corregir el seu Principa Mathematica; també se'l coneix com a fundador del liberalisme que nodreix el substrat d'ERC. Va ser un intel·lectual que assenyalà: “En l'actualitat la interrelació entre interessos individuals i grups socials pren dues formes: la força o la persuasió”. El comerç entre Xina i els EUA és un exemple de l'enlluernament dins la persuasió. La guerra de l'Iraq, episodi compulsiu del regne de la força.

Abans d'aclarir-me, arriscaré més en lligar aquests raonaments al model de Bohr, que és el primer a determinar que l'àtom (principi universal de la matèria –de moment–) està rodejat d'electrons que viatgen en òrbites circulars al voltant, però la força que els manté en moviment no és la gravitatòria sinó l'electrostàtica; en conseqüència, no previsible. Amb l'esmentada ingenuïtat i tots aquests encenalls, voldria que, sumada la paciència del lector, en sortís un entrellat de l'esdevenir polític d'un partit que està en hores baixes i del qual és massa fàcil fer-ne estelles.

La física quàntica demostra que no hi ha regles que determinin la casuística d'un moviment, ja que les partícules es mouen per lleis desconegudes, i precisament, la permanència de l'enteniment està en el flux. Dos anys abans de la fundació d'ERC, Alfred North Whitehead publicà Process and Reality, fent una anàlisi brillant on determinà que observar la realitat no vol dir que obtinguis els coneixements per modificar-la. Aquesta teologia d'assimilar el flux o emmascarar-lo, ha estat determinant a l'hora d'esperar, en una nit electoral, allò que la realitat cridava per les cantonades.

L'enderrocament del mite de les esquerres encara no ha complert el cicle, però no cal ser profeta per veure que la peça desencaixada és, precisament, el nom Esquerra amb cognoms de Republicana i de Catalunya. Ser republicà, de la manera pacífica i constructiva que ho ha estat aquest partit polític, és una màcula de legitimitat insubornable al llarg de la seva història, i el país, malgrat que no és del tot independent, ni del tot monàrquic, guarda un respecte cap a aquells que tracten d'avançar i comprendre que el flux dels esdeveniments pot semblar el caos, però que són precisament ells, aquells que tenen el deure per voluntat d'interpretar tot allò que, per llei, encara no s'ha descobert (referència al model de Bohr).

Quan es qüestiona el binomi esquerra-dreta, el guirigall de veus és inconsolable i qui en surt més perjudicat és aquell que admet a tràmit que esquerra vol dir política social i dreta, política especulativa. Això ja no s'ensenya ni a primària de l'Uzbekistan i menys es practica. La contribució més estimada de Whitehead va ser el llibre Process and Reality, on defensava el concepte que Déu no és una persona, sinó un flux; amb aquest lligam aparent entre occident i el budisme més ortodox, tancaria la meva proposta de canvi pel nom d'ERC: d'ara endavant l'anomenaria Eficàcia Republicana de Catalunya, bressol on molta bona gent s'hi sentiria identificada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.