Opinió

PLAÇA MAJOR

Llicència per dir bestieses

Algú imagina que ho hagués proferit, posem pel cas, Josep-Lluís Carod-Rovira?

Si 007 tenia llicència per matar, alguns enfants terribles de la política catalana semblen tenir llicència per dir bestieses. La d'Oriol Pujol va ser sonada. Clamar aïrat que a la caixa no queda un ral per pagar les nòmines és propi d'un Joan Ferran atrinxerat a la bancada opositora. Però fer-ho des del govern provoca feredat. Fins i tot el mitjà de comunicació més afí el va renyar amb un semàfor vermell. Com si encara estiguessin immersos en la campanya electoral, el portaveu del govern, Francesc Homs, entomava el micro de Presidència per deixar anar que això de Spanair és una ruïna i que si no afluixen la mosca, des del govern, l'única companyia aèria catalana es desploma. Se suposa que el govern nacionalista entén i participa de la importància estratègica de disposar d'una companyia intercontinental amb seu a Barcelona. Ja no ens hauria de venir de nou, jo també em pensava que entenien la importància de desplegar una política d'exteriors desacomplexada. Però vaig contemplar bocabadat com s'apuntaven a l'enèsima campanya de Madrid denunciant com els catalans malbarataven els diners. La diferència és que aleshores eren oposició i ara són govern. Algú hauria de fer avinent al govern dels millors que no es pot seguir instal·lat en l'apunta, dispara i torna a carregar indiscriminadament. I ep!, que vagin amb compte. Ara, tenen llicència per desbarrar irresponsablement. Però tard o d'hora caducarà i no tot els sortirà tant de franc. Algú s'imagina què s'hauria dit si semblants irresponsabilitats les hagués proferit, posem per cas, Josep-Lluís Carod-Rovira? Les tertúlies traurien fum i els habituals corifeus s'haurien esquinçat les vestidures. Però bé, és de calaix que per cagar-la i dur el cul net algú s'ha d'empastifar la llengua.

Artur Mas, més ben posat en el paper de president, marxava a Madrid a sol·licitar permís per endeutar més la Generalitat. Probablement no podia fer res més. Ara bé, si rebobinem la cinta per posar en valor tot el que es va arribar a dir des de les seves files contra l'última emissió de deute públic de la Generalitat, algú s'hauria d'enrogir. Com deia aquell,“sentit comú” i a veure si, de debò, s'apliquen la recepta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.